DARJEELING
Al cap d'un mes i 15 dies vam tornar a entrar a India, aquesta vegada anavem molt ben acompanyats, el Llogari i la Sandra que ens els vam trobar a Nepal, van venir amb nosaltres cap a Darjeeling, un poble situat al nord-est d'India tocant amb l'Himalaya. Allà ens esperaven els argentins ( Mauro i Cecília), que havien reunit a més travelers com nosaltres que volien creuar Myanmar i ens esperàven per poder fer la que seria la primera de les múltiples reunions per decidir com travessar Burma ( Myanmar).
És un poble situat en baixada,jijiji tot fa pendent, i travessant tot el poble van trobar aquest lloc al costat d'una casa abandonada. Nosaltres ens hi vam afegir!
Ens va costar moltíssim arribar-hi i vam suar el que no està escrit, eren 30 km de pujada,amb moltissima pendent fins arribar a Darjeeling i amb carreteretes super estretes. Nosaltres amb tant pes i sense reductora, haviem d'anar gairebé tota l'estona amb primera i se'ns escalfava el motor i el diferencial! Per sort varm trobar aigua i anavem remullant la zona per poder refrigerar la buki i poder continuar.
MEGHALAYA
Per anar cap a la frontera amb Myanmar, vam anar recorrent India cap a l'est, però abans ens vam desviar una mica cap al sud per anar a la regió de Meghalaya, una zona molt pura i verda de India. Els turistes no hi acostumen a arribar però és d'una gran riquesa natural.
Males carreteres...
Vistes des de Shillong
Fent camí cap a Cherapunjee, on ens hi quedariem 3 o 4 dies.
A Cherapunjee vam estar aparcats dos dies al parking d'un hotel i dos dies més a l'esplanada de davant de l'esglèsia, era una zona petita i no hi havia massa lloc on posar-nos!
Aquí estem d'excursió, a veure els ponts fets amb les pròpies arrels dels arbres.Alli en diuen els ponts vivents.
Paissatges
La Nala i la Nuca fent amics!
Un dels primers ponts que ens vam trobar, feia una mica de respecte passar-hi!
Aquí ens vam quedar a dinar, vam banyar.nos, vam pendre el sol i tot contemplant aquest gran paissatge!
Fent camí cap a IMPHAL
En aquesta foto es veu el camió dels checs, la "casita" i la toyota dels argentins, i el prototip de cotxe dels australians!
En Carvana cap a Moreh,els 4 vehicles que voliem creuar Birmania,Burma o Myanmar com li vulgueu dir!
A Imphal vam tenir la sort de conèixer la família del Ballu i el Jonny, que ens van acollir molt bé a casa seva,ens van cuidar i ajudar. Tenien contactes a la policía i a la frontera d'India- Myanmar, a Moreh ( el poble que fa frontera).
Vam marxar a les 6 del matí de Imphal pensant que amb aquests contactes, ( que ens van anar molt bé), podriem intentar creuar Myanmar sense demanar un permís oficial del país que només es pot aconseguir a través d'agència, però no va ser així.
Després d'intentar-ho de totes les maneres i possibilitats durant 10 dies,custodiats en el parking de la policía de Moreh, no va poder ser,finalment i indagant molt sobre qui ens podia tramitar aquest permis des de moreh,vam trobar una persona que ens podría ajudar a cursar el permis a través d'agència amb menys d'un mes,per poder entrar amb el vehicle per una frontera no declarada com a transitable,a causa d'estar inclosa en el triangle daurat entre buthan -Myanmar -India, i on hi ha una gran activitat il.legal de tràfic d'armes,drogues i or,així ho vam acabar fent.
Els preus inicials que ens havien donat per creuar el país en 10 dies eren d'aprox. 2500 dollars per cotxe, erem 4 cotxes o sigui que pujava a 10000 dollars. Aquest preu no el podiem pagar, per això vam intentar ser més cotxes i apretar a l'agència però no baixaven el preu.
Finalment, i despres de multiples negociacions ,vam pactar creuar Myanmar amb 6 dies, el minim possible perquè fos més barat,era obligatori pagar els hotels i àpats i et feien un pack complert,on no podiem excloure res(els hotels on anàvem són propietat del propi govern,i és un monopoli creat al voltant d' aquest permis per poder fer més diners)
Vam acabar pagant 1700 dollars pel permís i els 6 dies creuant el país amb guies i a tota candela.
Això si, la gent que ens va acompanyar, es van portar molt bé, anàven amb el seu propi vehicle i d'hotel.
Per nosaltres eren molts diners però vam haver d' acceptar,ja que era la millor opció, la possibilitat de tornar a Calcuta i agafar un barco per arribar a Tailandia era encara més cara i complicada!
Aviat les peripècies de Myanmar!!!!
