miércoles, 24 de octubre de 2012

RÚSSIA I UCRAÏNA



RÚSSIA

Ja estavem a la frontera, en un poble estonià, després de recollir un tiquet en un dipòsit aduaner “al quinto pino de la aduana” ens va tocar el nostre moment per passar.
Després de fer una gran cua, repetir els formularis de declaració de béns tres vegades malament i esperar quatre hores, vam poder entrar al país.Tot plegat es va fer molt pesat, ens vam posar força nerviosos, els agents aduaners no t'explicaven res i tenien poca voluntat de cooperar. Ens van mirar la furgo varies vegades, obrint tots els calaixos, però va semblar tot correcte. Finalment un noi rus, l'Àlex, que vam conèixer a la cua, es va dignar a explicar-nos com haviem d'omplir el formulari correctament i així poder entrar legalment la furgo i tot el que portavem a dins.

Per fi a Rússia, se'ns va fer fosc. L'entrada va ser molt tètrica,fosca i plena de boira i amb una carretera intransitable plena de bots! Ja ens ho esperavem una mica així, però potser no tant!!!!
Vam fer uns 40 Km així, anavem a 30 per hora i semblava que se'ns desmuntava la furgoneta!No va ser tota l'estona així però, vam canviar de carretera i vam arribar tardíssim a St. Petersburg. Increíble l' embolic de carreteres per entrar a la ciutat i els indicadors només en rus, no ajudaven gaire!
El trànsit és molt abundant i els russos al volant molt temeraris i “ pirulerus”, has d'estar sempre alerta i no badar ni un moment;trencalls que creuen vies principals de doble sentit sense semàfor, policies que paren vehicles bloquejant carrils sencers..., tot plegat un desgabell!



ST. PETERSBURG

Al final vam trobar un bon lloc al centre de St. Petersburg, en una avinguda poc transitada davant de la catedral de st. Issaac. Des d'allà vam visitar gran part de la ciutat movent-nos en metro, tot i així, les distàncies són molt grans i et fas un fart de caminar. No ens va semblar adient moure'ns en moto o en bici perquè tampoc no hi ha carrils enlloc i el temps és molt dolent, gairebé ens va ploure cada dia, és imprescindible el paraigüa i anar ben abrigat. El clima és molt humit i amb el vent, la sensació de fred és molt més gran.



 Catedral de st. Isaac
Pots veure la seva cúpula daurada des de qualsevol lloc de la ciutat.




Amb un expedicionàri Rus, o això vam intüir, ja que el rus, i el seu abecedari particular, és difícil de desxifrar!


 Un dels edificis particulars, és el museu amb pintures occidentals més importants de tot Rússia." Museu de l'hermitage"


" Mercadillu" autèntic davant la catedral "de la resurrecció de crist".



 Tota la família!


St. Petersburg és una ciutat fundada sobre 100 illes, com una Venècia russa, però de mida XXL, canals inclosos. Té una arquitectura molt rica, amb palaus i catedrals imponents i museus molt importants. Amb els canals i algunes places molt grans,s'hi observa un paissatge molt obert.El trànsit està mal gestionat i de “passos zebra” n'hi ha pocs i mal posats, així que caminavem més del que calia!!!



 Voltant, mireu amb què ens vam trobar!!!Un home feia servir un ós per fer diners. 200 rubles, un equivalent a 5 euros, per tirar-te una foto amb l'ós. 


 "L'Aurora", un vaixell de guerra, de la segona guerra mundial, convertit en museu flotant. Nosaltres no vam aconseguir entrar-hi, les dues vegades que ho vam intentar, estava tancat. ( i no s'explicava enlloc)



Per la ciutat voltaven limusines com aquesta, semblava que tothom es casava aquella setmana. N'estava farcit!
 Viatje al centre de la terra, l'inclinació de les escales mecàniques del metro de st. petersburg és impressionant, haviem d'arribar a creuar per sota els canals, el trajecte de baixada amb l'escala durava més que el del metro!!! 
A l'Anna se li tapaven les orelles!


Vista de diumenge des d'una de les illes convertida en parc que hi ha a la ciutat.


La multitut d'illes que formen la ciutat fan que hi hagi molts contrastos, el centre és molt bonic però també hi ha zones grises. D'altres, convertides en zones verdes amb parcs on s'hi reuneix la gent i illes amb cases residencials amb grans jardins tocant el bullici de la ciutat.

Vam estar uns 5 dies voltant, però no teniem més temps si voliem visitar la capital, així que, vam anar tirant. Teniem 600 Km entremig que els vam anar fent com vam poder en dos dies. La carretera, com ja hem dit, estava mal asfaltada, amb constants canvis d'asfalt, sots i bots, una carretera plena de trampes. De fet vam veure moltíssims cotxes i camions avariats.
Viatjant, vam veure els contrastos més grans de Rússia, la Rússia més pobre, pobles mig abandonats, amb cases de fusta ben tortes o apunt de caure i d'altres més habitats, tant sols amb blocs de vivèndes comunistes i amb infrastructures prefabricades ( supermercats, escoles...). Tot en un entorn gris i fangós, amb unes nits molt fosques sense il.luminació a les vies i les cases a tocar de carretera.
Arribant a la perifèria de Moscú, el paissatge ja canvia i no es veu tan pobre.




MOSCÚ


Moscú també és una ciutat de grans contrastos, tot i que gran part del seu interés està al centre. Ens va costar trobar un lloc per estar-hi uns quants dies, finalment, després de buscar algun camping, sense èxit, vam instal.lar-nos en un parc a uns 5 km del centre. Es podria dir que no és un país preparat per fer camping, si vas amb motxilla i tenda no tens res a fer!!! Tampoc és habitual trobar bogaderies per poder rentar la roba,nosaltres vam acabar ben farts de buscar!!!

Instal.lats en un dels carrers del parc, vam anar descobrint el nostre barri, teniem el metro molt aprop i l' agafavem cada dia per anar cap al centre. L'Òscar era un crac i dominava tots els noms estranys de les parades!!!
Ens va agradar molt; veure la catedral de St. Basil, la plaça roja, el Kremlin.... la veritat és que tot plegat sembla tret d'un conte. Aquí teniu algunes fotiquis!!

 Davant l'entrada de la plaça roja!


Una de les numeroses estacions de metro espectaculars de Moscu, Mayakovskaya de 1938


 Panteó del Lenin, el custodiaven dos joves guàrdies!Inmòbils, com estàtues!!!!

 Plaça roja., aquí teniu la panoràmica,mirant enrera des de la catedral.

 Catedral de St. Basil, són 7 esglèsies en una i la va encarregar el primer zar rus, Ivan el terrible.


 Més contenta que un "ginjol", desentonava entre els russos!

L'Anna apunt de caure de cul després de veure la grandessa del Kremlin, mitja hora per fer la volta al perímetre! Aquí el tenim a darrera.

 Embús a la gran ciutat,contrastada imatge de la tranquil.litat del riul envoltat d'edificis històrics amb el trànsit d'hora punta.
 "Pedro el grande", va fundar la ciutat de st. petersburg i li va donar l'estatus de capital, deixant Moscú a la seva sort.

 Parquing del cotxe que ens van deixar per voltar per Moscú!!jiji ja ens agradaria, però no passariem tant desapercebuts.


 Vista de la city in the night!!






Estació de Komsomolskaya, de 1935

El metro és una obra impressionant,emprempta de l època comunista, la xarxa és enorme , amb un munt d' estacions precioses molt ben il.luminades i plenes de mosaics molt elaborats. És com una ciutat subterrània, al igual que el centre comercial que hi ha en una plaça al costat del Kremlin, on hi ha botigues internacionals i restaurants de buffet lliure o menjar ràpid.


Estació de Novoslobodskaya, de 1952


Es podria dir que és una ciutat abocada al consumisme,res a veure amb la resta del país. La gent “ de pasta” viu a la capital, i tot hi ser una minoria es fan veure molt,de classe mitja n'hi ha molt poca i la gent pobre és la gran majoria.( tot hi que ja hem dit que molta, viu en pobles  i amb molt poca cosa).

Aquestes diferències també s'observen amb els cotxes, els rics condueixen grans tot terreny de luxe i la classe mitja cotxes de l'època comunista on el “Lada” és la marca reina. ( Aquest contrast s'aprècia més en les zones rurals i a St. Petersburg.)
A Moscu el parc automobilistic esta més homogeneitzat.

Una de les coses bones de Rússia ,es el preu del combustible, 75 cèntims d'euro el litre de gasoil ,la benzina encara és més barata i a més tenen super,ja que hi ha un munt de cotxes de l'epoca comunista amb mecaniques de fa 40 anys!
Aquí l'avi Alfons seria el rei,a més per tot arreu trobes vehicles averiats ,però les reparacions es fan “in situ”!! No hem vist grues ni tallers,i si molta gent remenant a la carretera.

La bellesa de la dona russa també s'ha d'anomenar, totes molt ben arregalades sembla que competeixin per veure qui porta la sabata amb el taló més alt, realment és un objecte fetix, almenys a la capital, moltes parelles peculiars ,el canon d'home rus no està a l'alçada del de la dona,potser per aixó es una ciutat amb un dels index més alts de divorci,tot i que diuen que l'amor es cec,oi?...

Tothom, però, va molt tibat pel carrer,i costa molt arrencar un somriure a la gent ,crec que el clima i té molt a veure,pero tambe la repressio viscuda en el comunisme durant tants anys,encara que no hem pogut conèixer gent rusa en l'intimitat.



L' entrada a la plaça roja amb la caterdral al fons.


Dins el Kremlin, amb el canó més gran de l'exèrcit d'Ivan el terrible.
Les bales feien 80 cm de diàmetre!!

Plaça principal interior del kremlin!


Catedral més antiga del kremlin, ens va sorpendre lo diferents que són per dins a les nostres, l'altar està tancat,i totes les parets plenes de murals de colors amb escenes de la bíblia, són més alegres i acollidores, això si , no hi ha bancs per seure.



La plaça roja en tota la seva esplendor,com no ,en un dia de pluja.


Centre comercial GUM, és una galeria acristallada espectacular, amb carrers i ponts i plena de botigues de luxe,restaurants..etc,havien estat els magatzems de l'estat en l'època comunista.



Després de pasar 5 dies a la capital i haver-nos après el mapa del metro,amunt i avall,sense veure el sol,vam decidir anar cap el sud ,en busca del sol perdut.
Abans, vam registrar-nos al consulat espanyol per si hi havia cap problema a la sortida i vam començar a fer camí cap a Ucraïna, amb un dia de marge per si teniem qualsevol imprevist.
La tònica de carreteres en mal estat ,plenes de sots i trampes va continuar tot el trajecte i els conductors temeraris rusosos també (t'adelanten per la vorera dreta ,si cal!!!!)
Realment,ha sigut una dura prova per la furgo, però de moment no ha caigut cap moble i sembla que va tot bé, sense sorolls extranys,i que duri!!!




Trànsit contrastat a Ucraïna,s'assembla molt al de Rússia, el camió i furgoneta de la foto són els més estandard del país,n'hi ha moltíssims,tots iguals.


Algun del monstres que et trobes per les carreteres russes,pedoneu l'enfoc pero està tirada en marxa.

Zona de reparació típica russa o ucrainesa, n'hi ha molts ,però en compte!!! Alguns en molt mal estat.


Molts vehicles porten bombones de gas i a les gasolineres veiem que també es pot repostar , però no hem averigüat perquè es necessita. Potser per la calefacció autònoma o per escalfar el motor, si algú ho sap que ens ho faci saber!



 Vista d'un poble petit Ucraïnès

!
L' Anna fent l'aperitiu a la frontera Romanesa,per fi havia sortit el sol,d'aqui aquest somriure.



RUMANIA

Ara ja som a Rumania i hem trobat un lloc perfecte per passar-hi uns dies tranquils, de fet ja fa una setmana que hi som!!! Hem pogut rentar tota la roba que portavem, ens hem dutxat a gust en una dutxa gran i amb aigua interminable i una de les coses més importants; ens ha fet molt sol!!!!
Avui ja marxem d'aquest petit poble, Sucevita, a la regio de Bucovina, però encara estarem uns dies per Rumania, explorant aquests grans boscos,visitant la zona de transilvania , Bucarest i el delta del Danuvi. 
Els colors del bosc a a la tardor són preciosos i com que tothom tiba de llenya per escalfar-se a casa, tot el sotabosc és molt net, a part està farcit de camins i corriols per tot arreu ,és una zona pefecte per practicar enduro,llàstima que la moto que portem no és l'adecuada,però també s'hi pot tornar. 
Com veureu, hem anat a buscar bolets i n'hem trobat molts!

 Campament base al camping! ( estem al jardí d'una casa, amb conexió elèctrica i aigua... Les gosses poden còrrer amunt i avall i es pasen el dia jugant! Aquí l'Òscar muntant el campament, és la primera vegada que posem l'avancé! Ens ha anat molt bé!!!


  Part del jardí, amb glorieta i taula gran per anar-hi a dinar!

  La Nala obsessionada a fer la cervesa! jijiji
 A la tarda.... campament muntat!!!


Vam sortir a buscar bolets i ens vam endur una grata sorpresa, estava farcit de rovellons! 
 Diuen que els rovellons d'aquí són més aigualits però els que vam trobar nosaltres estaven boníssims!


 Sorpresa!!! també hi surten sabates!Plena de molsa!


Degustant els rovellons a l'avancé! S'hi està genial!!!

POLÒNIA i LETÒNIA

POLÒNIA


Hola! Que tal a tots?
Ja tornem a ser aquí, últimament hem fet molts quilòmetres i és que la presió per les dates dels visats russos ens ha fet còrrer una mica fins a creuar 6 paisos i arribar on som ara, Rumania.
Us expliquem una mica com ha anat aquesta part del viatge.
Entrant a Pòlònia vam estar a Krakòvia, una ciutat amb molt bon ambient al carrer, gent jove fent esport pel passeig i una gran plaça medieval, la més gran d'Europa.
Només hi vam estar una tarda, passejant vora el riu observant la vida de la plaça.
Després de concretar les ofertes que ens oferia la ciutat per visitar llocs interessants, entre mines de sal, que ja ens havien recomenat, i alguns altres llocs, vam descobrir la proximitat dels camps d'extermini d'Auswitch i Birkenau, així que, per fets històrics vam decidir visitar-los l'endemà.

Voltant per Krakòvia.....


A la plaça medieval més gran d'Europa. Hi havia un edifici central amb una galeria interior on s'hi muntava un mercat d'artesania.
Aquí podeu veure la plaça plena de vida!!!



A la vora del riu la gent hi fa molta vida, aquí gent gran jugant als escacs!!!



AUSWICTH I BIRKENAU


Vam fer una visita guiada, ja que és l'única manera de visitar-los.
Tot hi tenir una sensació estranya al cos, va ser interessant i didàctic, tot està molt ben concervat, a part d'algunes zones que van ser enderricades pels propis nazis.
A l'entrada del camp hi ha una porta forjada amb la frase “ el treball et farà lliure”, molt irònic i de mal just per part dels nazis, ja que des d'un origen, tot estava dissenyat per ser una fàbrica de la mort, un camp d'extermini directe i indirecte ( per les males condicions en què vivien) i no un camp de treball com la majoria de medis han venut sempre.
És vergonyós que durés tant temps aquesta turtura i que la gran majoria de responsables no hagin estat mai jutjats. No ho entendrem mai!


 Tanca d' Auswicth, camp principal.



TREN QUE ARRIBAVA A BIRKENAU PLE DE GENT.









ENTRADA A UN DELS CAMPS DE TREBALL MÉS PROPERS.

 Torres de vigilància i zona de barracons a l'esquerra.


 Un gravat conmemoratiu del genocidi que va succeïr aquí.



PARC NATURAL DE GAUJA ( A Ligatne) LETÒNIA


Tot seguit i continuant cap al nord, vam creuar Polònia sense masses parades, la veritat és que transitar per aquest país ja es va fer més complicat. Un munt de carreteres en obres plenes de cons i amb canvis de carril constants. També amb moltes roderes a l'asfalt, on veure els camions tambalejar, feia una mica de por.
Amb un ritme constant i quatre ulls a la carretera, tot va anar bé. Vam passar per Varsòvia sense ni parar i continuant vam entrar a Lituània. Les carreteres van millorar una mica i vam sortir dels boscos frondossos amb arbres gegants de Polònia per passar a un paissatge molt més obert, ple de camps de conreu, molt planer i gairebé sense muntanyes. Les carreteres són tant rectes que es fan fins hi tot avorrides, però almenys en passes via, així que, vam creuar Lituània amb un sol dia.
La tònica de la carretera recta i plana continua, també amb les típiques roderes.
Amb pluja es fa una mica estressant conduir, et domina molt el vehicle, però poc a poc vam anar fent cap al nord.
Vam arribar a Riga, la capital, es veia una ciutat força tranquil.la però no ens hi vam parar.
Sortint de Riga,teniem al cap anar a visitar el parc natural del Gauja, un riu molt important Letó, voliem veure el parc i un bunker soviètic que ens va cridar l'atenció, amagat sota un centre de rehabilitació física en mig del parc.
El parc és molt atractiu, està ple d'enormes pins, el sotabosc ben net i amb un pam de molsa, és com caminar sobre coixins,també molt humit, un paradis dels bolets!!!
És un lloc perfecte per pasar-hi uns dies, ple de racons peculiars per fer caminades i fins hi tot algun bany!Mireu quin lloc!


 La Nala fent una remullada!!!









 El sotabosc ple d'un pam de molsa, és espectacular, és com caminar sobre coixins!




                                      

Letònia és terra de bolets, es feien inclús al mig del camí, aquí teniu un xampinyó, jijijiji! ( a part de la broma, és veritat)




BUNKER SOVIÈTIC ( Refugi antinuclear al mig del parc natural!)


A la tarda vam visitar el bunker soviètic anomenat “la pensió”, és un refugi antinuclear soviètic preparat per 250 persones, està tot intacte, ja que fins el 2004 va ser informació secreta. Data del 1970, està a 10 metres sota terra i té unes parets de formigó de 2'5 metres. Dins, ple d'habitacions petites destinades a múltiples tasques. El funcionament s'assembla molt al d'un submarí, tanques dobles, armètiques d'entrada i zones de descontaminació! Tot plegat va ser una experiència una mica claustrofòbica, feia olor de resclosit i es notava la manca d'oxígen!!!



                                           
Si voleu entrar, heu de figurar a la llista i comunicar la contrasenya pel telèfon exterior. L'Òscar ho ha tingut més fàcil, pagant st. Pere canta!




 L'Anna intantant agafar wifi! No ho vam aconseguir, els aparells eren de feia 40 anys, del 1970.

 Entrades dobles amb tanques armètiques.


 L'entrada directe des de l'heliport en cas d'evacuació per emergència nuclear




MAR BÀLTIC


Fent camí cap al nord, vam observar que els pobles petits estant molt ben cuidats, amb moltes zones verdes i els cementiris plens de plantes i flors naturals de mil colors.Vam decidir quedar-nos en un dels pobles tot observant la posta de sol en una platja del mar bàltic.

 Posta de sol al mar bàltic. Voliem veure com sortia però ens va fer un dia de trons.


La posta de sol és molt bonica però l'aigua de color verd molt fosc no convida a banyar-s'hi, i a més, estava molt freda!!!



ESTÒNIA

La tònica del paissatge es repeteix en els tres països bàltics, amb rectes inacabables i pocs nuclis urbans. Així que , ja a Estònia, vam anar fins a Tallin, la capital. Vam parar vora el port, en un passeig molt bonic a les afores de la ciutat, on tothom hi va a fer esport i on nosaltres, amb els prismàtics, vam poder veure Helsinki a l'altre cantó del mar.