NEPAL
Un dels primers dies a Nepal. Per arribar a Kathmandu s 'havia de fer una carretera de curves molt llarga. Vam decidir parar-nos en aquest lloc i estar dos dies tranquils. Tot el nostre voltant era bosc!
KATHMANDU
Quan vam arribar a Kathmandu no ens imaginàvem trobar una ciutat tant gran, caòtica i amb molta contaminació, per nosaltres va ser una sorpresa, però després vam anar coneixent la part més maca de la city.
Durbar Square, un paradis dins de la ciutat , el trànsit, la gent.....
Només hi vam passar una tarda però fixeu-vos amb l 'Òscar, ja començava a tenir un aire hindú!!!
Vam agafar un" tuc tuc" per tornar a la furgo i l' Òscar va voler provar-lo!! L'home no ho tenia clar!jijiji
Escapadeta de cap de setmana a Bhaktapur, a 13 km de la capital.
BHAKTAPUR
A finals del segle XX, i gràcies a un projecte Alemany, van restaurar tota la ciutat i així és va convertir en un dels principals atractius turístics de tot Nepal.
Passejar per aquesta ciutat, al costat de Kathmandu, és com fer un salt al segle XVIII. Un plaer voltar pels carrers aduquinats!
Mireu!!!! Al mig d una plaça!!
Uns homes jugant al carrer!
I les dones al costat, sota el porxo feien fil de cotó!!
Ui! I ara cap a on????
Comprant verdures al carrer!!!
Al costat d una plaça et trobaves amb aquesta mena de carro!
Places i places!
Es fa fosc i ja hem recorregut la ciutat! Marxem cap a la furgo!
PARKING DE KATHMANDU
A Kathmandu vam trobar un parking genial , al costat del barri de Tamel, el barri més turístic de la ciutat. Aquí vam conèixer més travelers com nosaltres, uns viatjant amb furgo, altres amb camió, altres amb jeep.... Tota una expedició!
Aquí els teniu, rentant els plats!
No ens vam quedar gaires dies a Kathmandu, teniem ganes de fer algun trekking i haviem d'anar cap a Pokhara, a l'altre punta de Nepal.
PAME ( CAMPING A 7 KM DE POKHARA)
Quin plaer arribar en un lloc on estar tranquils i no tenir mil ulls sobre teu cada instant! Aquí l'Òscar netejant les plaques solars, vam aprofitar per fer neteja de la furgo i muntar el toldo!
També , per fi, treure la moto!!! L'Òscar ja no podia més, necessitava una mica de gas!
La veritat és que ens va anar molt bé per fer el recorregut de Pame fins a Pokhara, que hi havia una carretera molt dolenta i la furgo es quedava al camping!
Campament!
Després d una excursioneta! L 'Òscar el més feliç del món!
Altres furgos al camping.
L' Angelique i la seva furgo! És molt autèntica!
TREKKING DHAULAGIRI 2013
El segon dia de trekking, ben frescos!
Paissatges...
Els arbres de la zona són enormes i eren un bon refugi del sol!
Descansant després d' un dia molt llarg caminant!
El flautista de hamelin...
Amb poc i ho són tot!!!
Família feliç...!
Els ponts també eren autèntics!
Els " porters" que més endavant ens trobaríem al Dhaulagiri base camp. Portaven més material per l'expedició Polonesa que ja estava al Dhaulagiri base camp des de feia tres setmanes.
Aqui acampats hi vam passar nit i vam poder menjar un Dal boníssim!!!
El nostre matí de trekking! Bon dia!!
En aquest poble encara hi arribaven els burros, nosaltres ens hi vam parar a menjar-nos un ou dur que portavem bullit i algunes galetes per poder agafar forces i continuar.
Salts d'aigua...
Els nens travessant el riu amb una cistella, nosaltres ho vam fer pel pont.
Acampats al costat d'un tatopani!!!
Tatopani, quin gust trobar-se aigües termals quan estas destrossat.
Pujant cap a " Italian base camp", un dia molt dur, hores i hores caminant.
Caminant sobre la glacera.
De bon matí!
La glacera ,en tota la seva esplendor,sota aquesta aparença de terra humida és ple de glaç,per arrivar al dhaulagiri base camp no hi ha traça i has d'estar sortejant les dunes de glaç per on pots,va ser un dia molt dur.
Del Japanese base camp fins al Dhaulagiri base camp hi ha unes 5 hores, sense trencar la tònica de les poques o inexistents fites, finalment vam aconseguir arribar.Aquí teniu un dels passos difícils. Massa roques!
Estem contents perquè ja veiem el base camp!al fons a la dreta podeu veure alguns colors de les tendes.
Glacera del Dhaulagiri base camp.
Quan vam arribar, ja eren les 3 de la tarda, el noi del " te shop", ens va preparar una sopa d'all boníssima per ajudar-nos a pasar el mal d'altura. Estàvem a 4900 metres aprox. i una mica tous! Ens vam recuperar i vam pujar a veure els grups d'expedicionistes que aquella mateixa nit volien començar a fer cim al Dhaulagiri. Vam tenir la sort de conèixer el grup d'expedicionistes Catalans i Andalusos; en Juanjo, l'Enrique i el Lolo, juntament amb el Javier que els acompanyava en aquella gran aventura, fent tasques de logística al camp base. Ens van convidar a sopar i vam acceptar de bon grat, feia dies que no menjàvem tant bé! Moltes gràcies companys pels tres dies al camp base.
Desgraciadament,arrivant a Marpha,(poble al peu de la vall arrivant del trekking) ens vam assebentar que l'expedicio catalana-andalusa, havia patit un accident i que en Juanjo estava ferit a més de 7500m d'alçada,finalment i després de 4 dies de tasques de salvament, no van poder fer res per salvar-li la vida,tot hi que gràcies a la mobilització del seu rescat es van poder salvar 8 persones que restaven perdudes per la muntanya.
Va estar una gran pèrdua ,ja que era una gran persona i un gran alpinista,tan sols amb unes hores compartides amb ell ens en vam adonar i varem conectar molt bé.
Des d'aqui una abraçada i tots els ánims possibles a la familia,amics i companys d'expedició d'en Juanjo.
Ha estat un any negre al Daulhagiri i és que 2 persones més també van perdre la vida en les mateixes dates.
Vistes del nostre mati al Dhaulagiri base camp
Aquí veieu la cresta que et portava a veure el "french pas" No s'acabava mai!!!
Des de la cresta!
Baixant del frensh pas i fent camí cap a hidden valley
Una vegada al camping de Pame, però, i després de 3 dies de menjar sense parar, vam recuperar les nostres cares originals.
Deixem enrera el hidden valley de bon matí.
Descansant a mig camí!
Última etapa, arribant, a poques hores de Marpha. Aquí vam trobar traces, n'hi havia poques! Sort que aquells dies no havia nevat i les vam poder veure, la veritat és que era molt difícil trobar el camí amb tanta neu!!!
Aqui teniu unes campiones d'alta muntanya,es van portar extraodinariament compartint part del pes de l'equipatge i el seu menjar,sense queixarse van superar passos difícils i van caminar amb neu i glaç.Van arribar exhaustes, tot hi que sembla que no acusen tant el mal d'alçada.
Un 10 per la Nala i la Nuca.
 |
| Més campiones!!jeje |
Quins canvis de paissatge!
Vam arribar a Marpha a les 12 del migdia, ens havíem quedat una nit més a la muntanya mentre baixàvem perquè se'ns havia fet fosc i amb el frontal no es veia bé el camí. Aquella nit ja no ens quedava res més per menjar, només uns tristos " noddles", així que a la matinada ens vam llevar a les 6 i cap a Marpha hi falta gent!! Ens van acollir molt bé, vam trobar el "hostel" on haviem quedat amb uns nois de l'expedició Polaca que la nit anterior ens havien adelantat. Vam menjar moltíssim per recuperar forces i ens vam fer una bona dutxa.
Durant el matí van anar arribant els companys dels Polacs, a les 4 de la tarda tenien previst marxar amb bus cap a Beni, on nosaltres també haviem d'arribar, i els vam demanar si podríem anar amb ells. El bus a tope i amb bona cara vam començar trajecte fins arribar a Beni a les 12 de la nit.
Vam aconseguir un hostal per fer nit i l'endemà a primera hora vam agafar un altre mini bus ( molt millor que l'anterior) , que ens va portar a Pokhara.
Un cop al camping vam descansar tres dies seguits i juntament amb el Llogari i la Sandra, que també eren a Pokhara, vam fer camí cap a Kathmandu, on vam recollir els nous visats per entrar a India.
El trajecte de Kathmandu a la frontera amb India tampoc va ser fàcil, ja que vam enganxar mala carretera
( que desconeixiem), però en dos dies vam travessar la frontera.
