POLÒNIA i LETÒNIA

POLÒNIA

Hola! Que tal a tots?

Ja tornem a ser aquí, últimament hem fet molts quilòmetres i és que la presió per les dates dels visats russos ens ha fet còrrer una mica fins a creuar 6 paisos i arribar on som ara, Rumania.

Us expliquem una mica com ha anat aquesta part del viatge.

Entrant a Pòlònia vam estar a Krakòvia, una ciutat amb molt bon ambient al carrer, gent jove fent esport pel passeig i una gran plaça medieval, la més gran d'Europa.

Només hi vam estar una tarda, passejant vora el riu observant la vida de la plaça.

Després de concretar les ofertes que ens oferia la ciutat per visitar llocs interessants, entre mines de sal, que ja ens havien recomenat, i alguns altres llocs, vam descobrir la proximitat dels camps d'extermini d'Auswitch i Birkenau, així que, per fets històrics vam decidir visitar-los l'endemà.

Voltant per Krakòvia.....

A la plaça medieval més gran d'Europa. Hi havia un edifici central amb una galeria interior on s'hi muntava un mercat d'artesania.
Aquí podeu veure la plaça plena de vida!!!

A la vora del riu la gent hi fa molta vida, aquí gent gran jugant als escacs!!!

AUSWICTH I BIRKENAU

Vam fer una visita guiada, ja que és l'única manera de visitar-los.

Tot hi tenir una sensació estranya al cos, va ser interessant i didàctic, tot està molt ben concervat, a part d'algunes zones que van ser enderricades pels propis nazis.

A l'entrada del camp hi ha una porta forjada amb la frase “ el treball et farà lliure”, molt irònic i de mal just per part dels nazis, ja que des d'un origen, tot estava dissenyat per ser una fàbrica de la mort, un camp d'extermini directe i indirecte ( per les males condicions en què vivien) i no un camp de treball com la majoria de medis han venut sempre.

És vergonyós que durés tant temps aquesta turtura i que la gran majoria de responsables no hagin estat mai jutjats. No ho entendrem mai!

 Tanca d' Auswicth, camp principal.

TREN QUE ARRIBAVA A BIRKENAU PLE DE GENT.

ENTRADA A UN DELS CAMPS DE TREBALL MÉS PROPERS.

 Torres de vigilància i zona de barracons a l'esquerra.

 Un gravat conmemoratiu del genocidi que va succeïr aquí.

PARC NATURAL DE GAUJA ( A Ligatne) LETÒNIA

Tot seguit i continuant cap al nord, vam creuar Polònia sense masses parades, la veritat és que transitar per aquest país ja es va fer més complicat. Un munt de carreteres en obres plenes de cons i amb canvis de carril constants. També amb moltes roderes a l'asfalt, on veure els camions tambalejar, feia una mica de por.

Amb un ritme constant i quatre ulls a la carretera, tot va anar bé. Vam passar per Varsòvia sense ni parar i continuant vam entrar a Lituània. Les carreteres van millorar una mica i vam sortir dels boscos frondossos amb arbres gegants de Polònia per passar a un paissatge molt més obert, ple de camps de conreu, molt planer i gairebé sense muntanyes. Les carreteres són tant rectes que es fan fins hi tot avorrides, però almenys en passes via, així que, vam creuar Lituània amb un sol dia.

La tònica de la carretera recta i plana continua, també amb les típiques roderes.

Amb pluja es fa una mica estressant conduir, et domina molt el vehicle, però poc a poc vam anar fent cap al nord.

Vam arribar a Riga, la capital, es veia una ciutat força tranquil.la però no ens hi vam parar.

Sortint de Riga,teniem al cap anar a visitar el parc natural del Gauja, un riu molt important Letó, voliem veure el parc i un bunker soviètic que ens va cridar l'atenció, amagat sota un centre de rehabilitació física en mig del parc.

El parc és molt atractiu, està ple d'enormes pins, el sotabosc ben net i amb un pam de molsa, és com caminar sobre coixins,també molt humit, un paradis dels bolets!!!

És un lloc perfecte per pasar-hi uns dies, ple de racons peculiars per fer caminades i fins hi tot algun bany!Mireu quin lloc!

 La Nala fent una remullada!!!

 El sotabosc ple d'un pam de molsa, és espectacular, és com caminar sobre coixins!

                                      

Letònia és terra de bolets, es feien inclús al mig del camí, aquí teniu un xampinyó, jijijiji! ( a part de la broma, és veritat)

BUNKER SOVIÈTIC ( Refugi antinuclear al mig del parc natural!)

A la tarda vam visitar el bunker soviètic anomenat “la pensió”, és un refugi antinuclear soviètic preparat per 250 persones, està tot intacte, ja que fins el 2004 va ser informació secreta. Data del 1970, està a 10 metres sota terra i té unes parets de formigó de 2'5 metres. Dins, ple d'habitacions petites destinades a múltiples tasques. El funcionament s'assembla molt al d'un submarí, tanques dobles, armètiques d'entrada i zones de descontaminació! Tot plegat va ser una experiència una mica claustrofòbica, feia olor de resclosit i es notava la manca d'oxígen!!!

                                           
Si voleu entrar, heu de figurar a la llista i comunicar la contrasenya pel telèfon exterior. L'Òscar ho ha tingut més fàcil, pagant st. Pere canta!

 L'Anna intantant agafar wifi! No ho vam aconseguir, els aparells eren de feia 40 anys, del 1970.

 Entrades dobles amb tanques armètiques.

 L'entrada directe des de l'heliport en cas d'evacuació per emergència nuclear

MAR BÀLTIC

Fent camí cap al nord, vam observar que els pobles petits estant molt ben cuidats, amb moltes zones verdes i els cementiris plens de plantes i flors naturals de mil colors.Vam decidir quedar-nos en un dels pobles tot observant la posta de sol en una platja del mar bàltic.

 Posta de sol al mar bàltic. Voliem veure com sortia però ens va fer un dia de trons.

La posta de sol és molt bonica però l'aigua de color verd molt fosc no convida a banyar-s'hi, i a més, estava molt freda!!!

ESTÒNIA

La tònica del paissatge es repeteix en els tres països bàltics, amb rectes inacabables i pocs nuclis urbans. Així que , ja a Estònia, vam anar fins a Tallin, la capital. Vam parar vora el port, en un passeig molt bonic a les afores de la ciutat, on tothom hi va a fer esport i on nosaltres, amb els prismàtics, vam poder veure Helsinki a l'altre cantó del mar.