Vam
entrar a Turquia que estava plovent a bots i a barrals, semblava una
aduana força gran i transitada, es veien alguns turcs que havien
anat a comprar a Bulgària i portaven els maleters plens a vessar, la
qual cosa ens va sorprendre una mica, però quan feia uns dies que
voltavem per Turquia ja ho vam entendre tot.
Després
de fer papers i comprovar la furgo( encara que per sobre, perquè
feia mal temps i no tenien ganes d'estar a fora), ensenyar els papers
dels gossos i pagar 15 euros per persona i visat, vam poder entrar
sense problemes.
Ens
va sorprendre el canvi de carreteres, la carretera que s'acostava a
la frontera des de Bulgària, estava molt deixada, i en canvi la de
Turquia estava ben asfaltada i era una gran autovia de dos carrils
impecable.
La
primera parada va ser a Kirklareli, on de seguida ens vam adonar de
que l'atmòsfera estava molt carregada de fum, i és que aquí Turquia
totes les cases s'escalfen amb carbó vegetal i al mig de l'hivern
era d'esperar. El primer matí a Turquia, ens va llevar l'altaveu de
la mesquita a les 6h. Canten 3 cops al dia, fan una crida a la gent
perquè es preparin per anar a rezar, és la crida d'Allah!
Vam
anar baixant fins Tekirdag, al mar de Marmara, (que comunica amb el
mar Egeo) i vam continuar fins arribar a Istambul on vam estar 10
dies visitant la ciutat i esperant el Marc i l'Ingrid que ens venien
a veure per passar les festes junts.
ISTAMBUL
Istambul
és una ciutat força caòtica i saturada,hi viuen 13 milions
d'habitants i això es fa notar.
Des
de fa segles té una tradicció comercial molt arrelada i la oferta
està desbordada per tots els racons de la ciutat; comerços,
majoristes, venedors ambulants, menjar al carrer, “bazars” l'un a
tocar l'altra... tothom intenta vendre qualsevol cosa a qualsevol
lloc!!!!
No
sabem si estan en crisi o el paro està en xifres elevades, però el
que si que està clar és que l'economia de submergida o de
subsistència, està a l'ordre del dia.
A
nivell estètic, la part vella és molt romàntica i s'hi troben
múltiples racons per perdre's una bona estona. La veritat és que si
tens ganes de voltar a peu no et quedes indiferent davant la zona de
Sultanhamed o Eminonu o el barri de Taksim.
Pràcticament
no hi ha zones verdes i parcs, tot està molt edificat i la part que
li diuen asiàtica, creuant el “Bosforo”, encara més. Agafar el
cotxe per moure't és una bogeria, les carreteres estan colapsades
gairebé tot el dia. Per sort hi ha una red d'autobusos que funciona
molt bé, però no són barats. En general hem trobat que la vida
aquí és cara, i tenint en compte el que cobren els autòctons,
encara més!
Pont de Galata, a dalt tots els pescadors apunt!!!
Passejant...
De nit estava super ben il.luminat!
La nova mesquita.
Pujant cap al" gran bazar"
L'entrada al bazar.
MERCAT DE LES ESPÈCIES
Torre de galata
Un dels passatges on hi havia molts restaurants de peix.
Al costat d'on estavem instal.lats amb la furo, teniem aquest petit bosc on anavem a passejar cada dia!!! Un gran descobriment tenint en compte que a Istambul hi ha pocs espais verds!!!
Les
zones per aparcar també estan saturades i per tot arreu aparèixen
homes amb la maquineta d'”otopark” per cobrar-te alguna cosa a
preu/hora, depèn del lloc.
Nosaltres
hem estat aparcats a uns 4 km del centre i pagàvem 10TL diàries,
equivalent a 4'5 euros. Caríssim tenint en compte que era una zona
petita, sense serveis...però al costat d'una mesquita.
El
Marc i l'Ingrid van arribar el 22 de desembre, els vam anar a buscar
a l'aeroport amb els braços oberts, ens van portar molts regals de
la família imolt bona energia!
També
una mica d'embotit de Cal Noc, que feia 4 mesos que se'ns havia
acabat i ja es trobava a faltar!
Amb
ells vam estar dos dies més a Istambul i vam passar el Nadal allà,
obrint una ampolla de vi i fent el sopanet a la furgo, una nit molt
tranquil.la en comparació de la que és a Moià!
El
dia de Nadal vam llevar-nos i vam continuar fent camí direcció
l'est per la costa del mar negre.
Després d'uns dies per Istambul.... la gran nevada!!!Es va passar tot el dia nevant però l'endemà ja s'havia fos gairebé tota!
Amb l'arribada del Marc i l'Ingrid vam estar tres dies més per Istambul i vam anar fent camí pel nord, tocant el mar negre. Sile és un dels primers pobles que vam visitar!
SILE
Sile, un poble molt bonic de pescadors, amb uns penyasegats que
ens oferien unes vistes espectaculars.
També
vam passar per Agva i per zones molt naturals de la costa fins
arribar a Akçakoca, una ciutat molt més gran i turística amb una
mesquita molt moderna que ens va sorprendre molt. Aquí vam fer una
pausa d'un dia per poder arreglar un cable dels sensors de frens aque
s'havia trencat, i aquí teniu, tots els nens de l'escola encuriosits
de veure'ns en allà!
AKÇAKOCA
Després
vam baixar fins a Duzce, una ciutat més industrial i moderna, amb un
ritme trapidant al carrer. Aquí el Marc i l'Òscar van anar al
hamam( bany turc), ja tocava dutxar-se!
En
aquest poble-ciutat ens van intentar comprar la Nala i la Nuca,
desperten molta curiositat allà on anem, i un home que coneixia la
raça, volia comprar-les! Ni somiar-ho!!!!
Vam
fer nit i vam continuar cap a Safranbolu, una petita ciutat patrimoni
de la humanitat. Gairebé totes les cases mantenen aquest estil otomà
i els carrers són estrets i adoquinats.
SAFRANBOLU
Aquí
Safranbolu vam tornar anar a un hamam( l'Anna i l'Ingrid no hi van
poder anar a Duzce perquè només era horari matí), però aquesta
vegada ben autèntic. Et fan una mena de peeling corporal a l'estil
“bèstia”, et freguen molt fort amb un drap i et treuen la pell
morta ( la que ho està i fins hi tot la que no!!).L'ambient de la
sala, és com el d'una sauna amb molt vapor, al mig hi ha una taula
de màrmol gegant de forma hexagonal per poder-te estirar( està
calent)i al voltant un munt de piques amb aigua freda i calenta per
anar-te tirant per sobre i rentar-te. És una autèntica tradició
d'higiene que encara perdura tot hi tenint aigua calenta a les cases.
( Els turcs hi van aproximàdament 2 cops l'any).
Normalment
hi ha el hamam d'homes i el de dones, però a Istambul n'hi ha alguns
que són més moderns i fets especialment pels turistes, que són
mixtes, però també caríssims!
El Marc i l'Òscar després de fer el hamam!!! Super relax!
Com
que el gasoil és extramadament car, fan servir el carbó vegetal per
escalfar la casa, però per escalfar l'aigua calenta tenen unes
plaques solars i els dipòsits a dalt les taulades. El que va
importar el sistema a Turquia realment s'ha forrat, perquè totes el
tenen!
Sortint
de Saframbolu, vam anar cap a la capital, on hi vam passar el cap
d'any.
És
una ciutat més moderna però també amb la seva part més antiga i
caòtica que ara estan reformant. Hi ha un castell a la part alta des
d'on es divisa tota la ciutat.
Al
centre hi ha avingudes grans amb blocs gegants i centres comercials i
botigues per tot arreu. Hi vam trobar més zones verdes i parcs que a
Istambul però tampoc masses.
No
podiem marxar de la capital sense visitar el mausoleu d'Ataturk ( que
vol dir pare dels turcs), en Mustafa Kamal, heroi nacional i fundador
de la gran turquia moderna després de la decadència de l'imperi
otomà.
ANKARA
És
un edifici increible on hi ha un museu de la vida i objectes
d'Ataturk i en un altre espai, la seva tomba.
Per
allà on vagis de Turquia es respira orgull i fidelitat a Ataturk,
fotos als comerços, estàtues, homenatges...
Realment
va contribuir molt al desenvolupament del país, creant una república
laica ( tot hi que l'islamisme té moltíssima força) i acostant el
país a l'occident mantenint la seva identitat musulmana.
NIT DE CAP D'ANY
El
dia de cap d'any vam sortir a sopar i per la zona on hi havia els
bars de nit, ens va sorprendre la gran quantitat de bars musicals i
“pubs” tots situats en blocs de pisos sencers, un sobre l'altre.
CASTELL D'ANKARA
L'Ingrid
va haver de tornar a la seva rutina i nosaltres vam continuar cap a
la capadoccia, però abans ens vam parar a Bogazkale, per veure
Hattusas, un poble hittita que voliem visitar.
HATTUSAS
El
poble va valer molt la pena, tot envoltat amb més de 8km de muralla
data del segle III a.c
Els
marges de la muntanya eren empedrats com els temples mayas mexicans.
Molta seguretat per una ciutat amb cases, temples, un convent, un
castell... En aquella època era anomenada “la ciutat dels mil
deus”, per la multitd de temples que hi havia.
En aquest poble hi vam passar la nit però l'endemà ens vam llevar amb una super nevada. No parava de nevar i després de demanar quina era la millor opció i carretera, vam posar les cadenes i avall. Direcció la capadoccia vam veure paissatge increibles, passant per Yozgat, Yenipaza, Bogazliyan i Avanos fins arribar a Goreme.
Ens va enganxar la nevada!
L'Òscar posant cadenes! Hi ha havia moltíssima neu!
GOREME
Goreme està al centre de la capadoccia i diriem que és el poble base de molts viatgers. Hi vam passar uns dies i ens va enganxar una altre nevada i onada de fred, vam arribar a -11! Aquí vam tenir alguns problemes amb la furgo i se'ns van glaçar els dipòsits d'aigua i els residuals. Mentre passava l'ona de fred vam intentar desglaçar els dipòsits però no va ser fàcil.
Ara hem instal.lat un tub de calefacció al dipòsit interior i sembla que de moment ha funcionat i no s'ha tornat a glaçar res.
La
capadoccia és un lloc màgic, les formes de les roques i la gent que
encara hi viu és digne d'admirar. Ja ho podeu veure amb les fotos,
un paissatge que no es veu cada dia. Vam visitar moltes esglèsies i
cases perforades a la roca, vam passejar per la vall fent caminades
sobre la neu i vam fer poble anant a comprar cada dia el pa com a
rutina.
Un
d'aquests dies que anevem a passejar les gosses, vam descobrir uns
altres overlanders i vam conèixer al Mauró i la Cecília, dos
Argentins que ara també volten món fins arribar a Argentina.
Vam
fer alguna sortida per Goreme i rodalies amb ells i vam decidir anar
a veure la ciutat subterrània de Derinkuyu ( que ells ja havien
vist).
URGUP
CIUTAT SUBTERRÀNEA
Es
veu que repartides per la capadoccia n'hi ha moltes i les que falten
per descobrir. La que vam visitar nosaltres tenia 18 nivells de
profunditat però només en podies visitar 8. És al.lucinant com
podien crear aquest tipus de ciutats, us heu d'imaginar carrers,
escales, espais comuns, esglèsies, estables... fins hi tot centre
d'estudis i espai per batejar els nedons. Només es podia visitar un
10% de la ciutat, però en aquesta hi podien viure fins a 10.000
persones. Van ser construïdes, primer per refugiar-se de les
invasions de l'imperi Romà del segle O fins al segle III d.c io
després per les invasions musulmanes-àrabs del segle VIII al X.
Aquests
pobladors van ser una de les primeres comunitats cristianes de la
història i van resistir molt temps fins l'expansió de l'imperi
Otomà al segle XV d.c.
De
fet, el nom de “Capadoccia”, ve de quan aquesta regió era una
província persa i els impostos es pagaven amb cavalls. Capadoccia
vol dir “ terra dels cavalls bonics”.
Després
de visitar la ciutat vam anar cap a la vall d'Ihlara, on vam caminar
per un congost enorme de 12 km de longitud fins arribar a Selime. Ple
de vivendes i esglèsies excavades a la roca. Hi vivien una comunitat
de monjos i la passejada fins al convent de Selime, és
impressionant.
El convent és literalment una muntanya sencera, excavada per tot arreu. A baix de tot amb els estables i anar pujant fins a uns 100 m d'alçada tot d'esglèsies i espais comuns on els monjos resaven, estudiaven, cuinaven.... Gairebé tot conectat amb un munt de túnels i accesos per l'interior de la muntanya.
CONVENT DE SELIME
CONVENT DE SELIME
Després d'admirar l'entorn muntanyós que ens ofereix Turquia vam baixar fins Aksaray, on el Marc agafava un autobús per continuar el seu viatge pel sud, a la costa del mar mediterrani.
Nosaltres, vam tornar a pujar fins a Goreme per trobar-nos amb el Mauro i la Cecília, i continuar el camí cap al nord, direcció Trabzon.
VISTA PANORÀMICA DES DE GOREME
SIVAS
CAMÍ DE SIVAS A TRABZON
Vam passar per Kayseri, Sarkipla, Sivas ( on vam fer nit i ens va enganxar una altra nevada). Després cap a Zara, Susehri i el port de muntanya fins a Giresu, on també vam ensopegar molta neu a la carretera i el camí es va fer més lent.
Finalment a la costa vam trobar bona carretera fins a Trabzon on amb dos dies hem obtingut la visa per entrar Iran!!!
TRABZON
Ja marxem de Trabzon direcció Iran!!! A reveure!
