TURQUIA

Vam entrar a Turquia que estava plovent a bots i a barrals, semblava una aduana força gran i transitada, es veien alguns turcs que havien anat a comprar a Bulgària i portaven els maleters plens a vessar, la qual cosa ens va sorprendre una mica, però quan feia uns dies que voltavem per Turquia ja ho vam entendre tot.

Després de fer papers i comprovar la furgo( encara que per sobre, perquè feia mal temps i no tenien ganes d'estar a fora), ensenyar els papers dels gossos i pagar 15 euros per persona i visat, vam poder entrar sense problemes.

Ens va sorprendre el canvi de carreteres, la carretera que s'acostava a la frontera des de Bulgària, estava molt deixada, i en canvi la de Turquia estava ben asfaltada i era una gran autovia de dos carrils impecable.

La primera parada va ser a Kirklareli, on de seguida ens vam adonar de que l'atmòsfera estava molt carregada de fum, i és que aquí Turquia totes les cases s'escalfen amb carbó vegetal i al mig de l'hivern era d'esperar. El primer matí a Turquia, ens va llevar l'altaveu de la mesquita a les 6h. Canten 3 cops al dia, fan una crida a la gent perquè es preparin per anar a rezar, és la crida d'Allah!

Vam anar baixant fins Tekirdag, al mar de Marmara, (que comunica amb el mar Egeo) i vam continuar fins arribar a Istambul on vam estar 10 dies visitant la ciutat i esperant el Marc i l'Ingrid que ens venien a veure per passar les festes junts.

ISTAMBUL

Istambul és una ciutat força caòtica i saturada,hi viuen 13 milions d'habitants i això es fa notar.

Des de fa segles té una tradicció comercial molt arrelada i la oferta està desbordada per tots els racons de la ciutat; comerços, majoristes, venedors ambulants, menjar al carrer, “bazars” l'un a tocar l'altra... tothom intenta vendre qualsevol cosa a qualsevol lloc!!!!

No sabem si estan en crisi o el paro està en xifres elevades, però el que si que està clar és que l'economia de submergida o de subsistència, està a l'ordre del dia.

A nivell estètic, la part vella és molt romàntica i s'hi troben múltiples racons per perdre's una bona estona. La veritat és que si tens ganes de voltar a peu no et quedes indiferent davant la zona de Sultanhamed o Eminonu o el barri de Taksim.

Pràcticament no hi ha zones verdes i parcs, tot està molt edificat i la part que li diuen asiàtica, creuant el “Bosforo”, encara més. Agafar el cotxe per moure't és una bogeria, les carreteres estan colapsades gairebé tot el dia. Per sort hi ha una red d'autobusos que funciona molt bé, però no són barats. En general hem trobat que la vida aquí és cara, i tenint en compte el que cobren els autòctons, encara més!

Pont de Galata, a dalt tots els pescadors apunt!!!

                                                          EMINONU ( Un barri d'Istambul)

 Passejant...

 De nit estava super ben il.luminat!

La nova mesquita.

 Pujant cap al" gran bazar"

 L'entrada al bazar.

MERCAT DE LES ESPÈCIES

Torre de galata

Un dels passatges on hi havia molts restaurants de peix.

 Al costat d'on estavem instal.lats amb la furo, teniem aquest petit bosc on anavem a passejar cada dia!!! Un gran descobriment tenint en compte que a Istambul hi ha pocs espais verds!!!

Les zones per aparcar també estan saturades i per tot arreu aparèixen homes amb la maquineta d'”otopark” per cobrar-te alguna cosa a preu/hora, depèn del lloc.

Nosaltres hem estat aparcats a uns 4 km del centre i pagàvem 10TL diàries, equivalent a 4'5 euros. Caríssim tenint en compte que era una zona petita, sense serveis...però al costat d'una mesquita.

El Marc i l'Ingrid van arribar el 22 de desembre, els vam anar a buscar a l'aeroport amb els braços oberts, ens van portar molts regals de la família imolt bona energia!

També una mica d'embotit de Cal Noc, que feia 4 mesos que se'ns havia acabat i ja es trobava a faltar!

Amb ells vam estar dos dies més a Istambul i vam passar el Nadal allà, obrint una ampolla de vi i fent el sopanet a la furgo, una nit molt tranquil.la en comparació de la que és a Moià!

El dia de Nadal vam llevar-nos i vam continuar fent camí direcció l'est per la costa del mar negre.

Després d'uns dies per Istambul.... la gran nevada!!!Es va passar tot el dia nevant però l'endemà ja s'havia fos gairebé tota!

Amb l'arribada del Marc i l'Ingrid vam estar tres dies més per Istambul i vam anar fent camí pel nord, tocant el mar negre. Sile és un dels primers pobles que vam visitar!

SILE

 Sile, un poble molt bonic de pescadors, amb uns penyasegats que ens oferien unes vistes espectaculars.

També vam passar per Agva i per zones molt naturals de la costa fins arribar a Akçakoca, una ciutat molt més gran i turística amb una mesquita molt moderna que ens va sorprendre molt. Aquí vam fer una pausa d'un dia per poder arreglar un cable dels sensors de frens aque s'havia trencat, i aquí teniu, tots els nens de l'escola encuriosits de veure'ns en allà!

AKÇAKOCA

 Ens vam parar a fer nit i l'endemà vam haver d'arreglar algunes cosetes! Estavem aparcats al costat d'una escola i van sortir tots els nens encuriosits. Ens va sorprendre perquè sortien al pati cada hora i cada vegada teniem més espectadors!!!!

Després vam baixar fins a Duzce, una ciutat més industrial i moderna, amb un ritme trapidant al carrer. Aquí el Marc i l'Òscar van anar al hamam( bany turc), ja tocava dutxar-se!

En aquest poble-ciutat ens van intentar comprar la Nala i la Nuca, desperten molta curiositat allà on anem, i un home que coneixia la raça, volia comprar-les! Ni somiar-ho!!!!

Vam fer nit i vam continuar cap a Safranbolu, una petita ciutat patrimoni de la humanitat. Gairebé totes les cases mantenen aquest estil otomà i els carrers són estrets i adoquinats.

SAFRANBOLU

Aquí Safranbolu vam tornar anar a un hamam( l'Anna i l'Ingrid no hi van poder anar a Duzce perquè només era horari matí), però aquesta vegada ben autèntic. Et fan una mena de peeling corporal a l'estil “bèstia”, et freguen molt fort amb un drap i et treuen la pell morta ( la que ho està i fins hi tot la que no!!).L'ambient de la sala, és com el d'una sauna amb molt vapor, al mig hi ha una taula de màrmol gegant de forma hexagonal per poder-te estirar( està calent)i al voltant un munt de piques amb aigua freda i calenta per anar-te tirant per sobre i rentar-te. És una autèntica tradició d'higiene que encara perdura tot hi tenint aigua calenta a les cases. ( Els turcs hi van aproximàdament 2 cops l'any).

Normalment hi ha el hamam d'homes i el de dones, però a Istambul n'hi ha alguns que són més moderns i fets especialment pels turistes, que són mixtes, però també caríssims!

 El Marc i l'Òscar després de fer el hamam!!! Super relax!

Com que el gasoil és extramadament car, fan servir el carbó vegetal per escalfar la casa, però per escalfar l'aigua calenta tenen unes plaques solars i els dipòsits a dalt les taulades. El que va importar el sistema a Turquia realment s'ha forrat, perquè totes el tenen!

Sortint de Saframbolu, vam anar cap a la capital, on hi vam passar el cap d'any.

És una ciutat més moderna però també amb la seva part més antiga i caòtica que ara estan reformant. Hi ha un castell a la part alta des d'on es divisa tota la ciutat.

Al centre hi ha avingudes grans amb blocs gegants i centres comercials i botigues per tot arreu. Hi vam trobar més zones verdes i parcs que a Istambul però tampoc masses.

No podiem marxar de la capital sense visitar el mausoleu d'Ataturk ( que vol dir pare dels turcs), en Mustafa Kamal, heroi nacional i fundador de la gran turquia moderna després de la decadència de l'imperi otomà.

ANKARA

És un edifici increible on hi ha un museu de la vida i objectes d'Ataturk i en un altre espai, la seva tomba.

Per allà on vagis de Turquia es respira orgull i fidelitat a Ataturk, fotos als comerços, estàtues, homenatges...

Realment va contribuir molt al desenvolupament del país, creant una república laica ( tot hi que l'islamisme té moltíssima força) i acostant el país a l'occident mantenint la seva identitat musulmana.

 NIT DE CAP D'ANY

El dia de cap d'any vam sortir a sopar i per la zona on hi havia els bars de nit, ens va sorprendre la gran quantitat de bars musicals i “pubs” tots situats en blocs de pisos sencers, un sobre l'altre.

CASTELL D'ANKARA

L'Ingrid va haver de tornar a la seva rutina i nosaltres vam continuar cap a la capadoccia, però abans ens vam parar a Bogazkale, per veure Hattusas, un poble hittita que voliem visitar.

HATTUSAS

El poble va valer molt la pena, tot envoltat amb més de 8km de muralla data del segle III a.c

Els marges de la muntanya eren empedrats com els temples mayas mexicans. Molta seguretat per una ciutat amb cases, temples, un convent, un castell... En aquella època era anomenada “la ciutat dels mil deus”, per la multitd de temples que hi havia.

En aquest poble hi vam passar la nit però l'endemà ens vam llevar amb una super nevada. No parava de nevar i després de demanar quina era la millor opció i carretera, vam posar les cadenes i avall. Direcció la capadoccia vam veure paissatge increibles, passant per Yozgat, Yenipaza, Bogazliyan i Avanos fins arribar a Goreme.

 Ens va enganxar la nevada!

 L'Òscar posant cadenes! Hi ha havia moltíssima neu!

GOREME

Goreme està al centre de la capadoccia i diriem que és el poble base de molts viatgers. Hi vam passar uns dies i ens va enganxar una altre nevada i onada de fred, vam arribar a -11! Aquí vam tenir alguns problemes amb la furgo i se'ns van glaçar els dipòsits d'aigua i els residuals. Mentre passava l'ona de fred vam intentar desglaçar els dipòsits però no va ser fàcil.

Ara hem instal.lat un tub de calefacció al dipòsit interior i sembla que de moment ha funcionat i no s'ha tornat a glaçar res.

La capadoccia és un lloc màgic, les formes de les roques i la gent que encara hi viu és digne d'admirar. Ja ho podeu veure amb les fotos, un paissatge que no es veu cada dia. Vam visitar moltes esglèsies i cases perforades a la roca, vam passejar per la vall fent caminades sobre la neu i vam fer poble anant a comprar cada dia el pa com a rutina.

Un d'aquests dies que anevem a passejar les gosses, vam descobrir uns altres overlanders i vam conèixer al Mauró i la Cecília, dos Argentins que ara també volten món fins arribar a Argentina.

Vam fer alguna sortida per Goreme i rodalies amb ells i vam decidir anar a veure la ciutat subterrània de Derinkuyu ( que ells ja havien vist).

URGUP

CIUTAT SUBTERRÀNEA

Es veu que repartides per la capadoccia n'hi ha moltes i les que falten per descobrir. La que vam visitar nosaltres tenia 18 nivells de profunditat però només en podies visitar 8. És al.lucinant com podien crear aquest tipus de ciutats, us heu d'imaginar carrers, escales, espais comuns, esglèsies, estables... fins hi tot centre d'estudis i espai per batejar els nedons. Només es podia visitar un 10% de la ciutat, però en aquesta hi podien viure fins a 10.000 persones. Van ser construïdes, primer per refugiar-se de les invasions de l'imperi Romà del segle O fins al segle III d.c io després per les invasions musulmanes-àrabs del segle VIII al X.

Aquests pobladors van ser una de les primeres comunitats cristianes de la història i van resistir molt temps fins l'expansió de l'imperi Otomà al segle XV d.c.

De fet, el nom de “Capadoccia”, ve de quan aquesta regió era una província persa i els impostos es pagaven amb cavalls. Capadoccia vol dir “ terra dels cavalls bonics”.

Després de visitar la ciutat vam anar cap a la vall d'Ihlara, on vam caminar per un congost enorme de 12 km de longitud fins arribar a Selime. Ple de vivendes i esglèsies excavades a la roca. Hi vivien una comunitat de monjos i la passejada fins al convent de Selime, és impressionant.

El convent és literalment una muntanya sencera, excavada per tot arreu. A baix de tot amb els estables i anar pujant fins a uns 100 m d'alçada tot d'esglèsies i espais comuns on els monjos resaven, estudiaven, cuinaven.... Gairebé tot conectat amb un munt de túnels i accesos per l'interior de la muntanya.

                                              CONVENT DE SELIME

Després d'admirar l'entorn muntanyós que ens ofereix Turquia vam baixar fins Aksaray, on el Marc agafava un autobús per continuar el seu viatge pel sud, a la costa del mar mediterrani.

Nosaltres, vam tornar a pujar fins a Goreme per trobar-nos amb el Mauro i la Cecília, i continuar el camí cap al nord, direcció Trabzon. 

VISTA PANORÀMICA DES DE GOREME

SIVAS

CAMÍ DE SIVAS A TRABZON

Vam passar per Kayseri, Sarkipla, Sivas ( on vam fer nit i ens va enganxar una altra nevada). Després cap a Zara, Susehri i el port de muntanya fins a Giresu, on també vam ensopegar molta neu a la carretera i el camí es va fer més lent.

Finalment a la costa vam trobar bona carretera fins a Trabzon on amb dos dies hem obtingut la visa per entrar Iran!!!

TRABZON

Ja marxem de Trabzon direcció Iran!!! A reveure!