NEPAL

NEPAL

Un dels primers dies a Nepal. Per arribar a Kathmandu s 'havia de fer una carretera de curves molt llarga. Vam decidir parar-nos en aquest lloc i estar dos dies tranquils. Tot el nostre voltant era bosc!

KATHMANDU

Quan vam arribar a Kathmandu no ens imaginàvem trobar una ciutat tant gran, caòtica i amb molta contaminació, per nosaltres va ser una sorpresa, però després vam anar coneixent la part més maca de la city. 

Un dels mercats voltant pels carrers de Kathmandu, sempre amb molta gent. És una ciutat caòtica però te racons fascinants. Ens hi vam estar 5 dies, entre fer visats per Myanmar i per India i voltar una mica.

Durbar Square, un paradis dins de la ciutat , el trànsit, la gent.....

Només hi vam passar una tarda però fixeu-vos amb l 'Òscar, ja començava a tenir un aire hindú!!!

Vam agafar un" tuc tuc" per tornar a la furgo i l' Òscar va voler provar-lo!! L'home no ho tenia clar!jijiji

Escapadeta de cap de setmana a Bhaktapur, a 13 km de la capital.

BHAKTAPUR

A finals del segle XX, i gràcies a un projecte Alemany, van restaurar tota la ciutat i així és va convertir en un dels principals atractius turístics de tot Nepal.

Passejar per aquesta ciutat, al costat de Kathmandu, és com fer un  salt al segle XVIII. Un plaer voltar pels carrers aduquinats!

Mireu!!!! Al mig d una plaça!!

Uns homes jugant al carrer!

I les dones al costat, sota el porxo feien fil de cotó!!

Ui! I ara cap a on????

Comprant verdures al carrer!!!

Al costat d una plaça et trobaves amb aquesta mena de carro!

Places i places!

Es fa fosc i ja hem recorregut la ciutat! Marxem cap a la furgo!

PARKING DE KATHMANDU

A  Kathmandu vam trobar un parking genial , al costat del barri de Tamel, el barri més turístic de la ciutat. Aquí vam conèixer més travelers com nosaltres, uns viatjant amb furgo, altres amb camió, altres amb jeep.... Tota una expedició!

Aquí els teniu, rentant els plats!

Tota la tropa fins al moment! Després n' hem anat coneixent més!Checs, Suecs, Francesos...
No ens vam quedar gaires dies a Kathmandu, teniem ganes de fer algun trekking  i haviem d'anar cap a Pokhara, a l'altre punta de Nepal.

PAME ( CAMPING A 7 KM DE POKHARA)

Quin plaer arribar en un lloc on estar tranquils i no tenir mil ulls sobre teu cada instant! Aquí l'Òscar netejant les plaques solars, vam aprofitar per fer neteja de la furgo i muntar el toldo!

També , per fi, treure la moto!!! L'Òscar ja no podia més, necessitava una mica de gas!

La veritat és que ens va anar molt bé per fer el recorregut de Pame fins a Pokhara, que hi havia una carretera molt dolenta i la furgo es quedava al camping!

Campament!

Després d una excursioneta! L 'Òscar el més feliç del món!

Altres furgos al camping.

L' Angelique i la seva furgo! És molt autèntica!

TREKKING DHAULAGIRI 2013

Apunt per marxar,tres persones i tres gossos. Primer repte: que ens deixin pujar a l' autobús de Pame a Pokhara. Quan ens van veure, el bus va passar de llarg, anava molt ple!!! Finalment vam aprofitar un taxi que arribava al moment i ens va portar directe a l' estació on haviem d' agafar un altre autobús fins a Beni, per fer nit.

El segon dia de trekking, ben frescos!

Paissatges...

Els arbres de la zona són enormes i eren un bon refugi del sol!

Descansant després d' un dia molt llarg caminant!

Desperant la paradeta després d'esmorzar. Molts dies ens llevavem entre les 6 i les 7 per poder començar a ben dora..

                                  El trekking és ple de ponts penjants ,sobretot al principi.

Amb el sol que feia, teniem ganes de tiranr-nos a l 'aigua en tot moment però aquí teniem una mica de presa i no ens vam anar a remullar.

Un dels últims pobles que ens trobavem, quan vam arribar de seguida vam ser l 'expectació de tothom!

El flautista de hamelin...

Parats al costat d' una font, recuperar energies i anar a comprar "Noodles" per subsistir 10 dies més amb tenda i fugonet.

Amb poc i ho són tot!!!

Família feliç...! 

Els ponts també eren autèntics!

Els " porters" que més endavant ens trobaríem al Dhaulagiri base camp. Portaven més material per l'expedició Polonesa que ja estava al Dhaulagiri base camp des de feia tres setmanes.

Aqui acampats hi vam passar nit i vam poder menjar un Dal boníssim!!!

El nostre matí de trekking! Bon dia!!

En aquest poble encara hi arribaven els burros, nosaltres ens hi vam parar a menjar-nos un ou dur que portavem bullit i algunes galetes per poder agafar forces i continuar.

Salts d'aigua...

Els nens travessant el riu amb una cistella, nosaltres ho vam fer pel pont.

Acampats al costat d'un tatopani!!!

Tatopani, quin gust trobar-se aigües termals quan estas destrossat.

Pujant cap a " Italian base camp", un dia molt dur, hores i hores caminant.

Arribant al " Suis base camp", no ens hi vam parar, voliem arribar al " Japanese base camp", hi ho vam aconseguir!!!!

Paissatge lunar, la veritat és que feia una mica de por caminar per aquí. Estàvem totalment sols i sovint sentiem caure pedres,la vall era molt tancada i en algun moment van caure a prop,haviem de passar abans de les 12h, a la tarda es gira el vent i és molt perillós per les esllavisades de pedres,era un dels punts crítics del trekking.

Caminant sobre  la glacera.

Ja som al Japanese base camp,una etapa duríssima! Vam arribar i no sabiem amb què ens trobaríem i ens va sorprendre gratament. A fora hi havia poc espai per plantar una tenda i per sort hi havia aquesta tenda- te shop, preparada per nosaltres! jijiji El noi que se'n cuidava no hi era i vam poder dormir a dins, arraserats del vent i el fred!

De bon matí!

La glacera ,en tota la seva esplendor,sota aquesta aparença de terra humida és ple de glaç,per arrivar al dhaulagiri base camp no hi ha traça i has d'estar sortejant les dunes de glaç per on pots,va ser un dia molt dur.

                               Aqui podeu veure clarament,com sota les pedres és tot glaç!

Del Japanese base camp fins al Dhaulagiri base camp hi ha unes 5 hores, sense trencar la tònica de les poques o inexistents fites, finalment vam aconseguir arribar.Aquí teniu un dels passos difícils. Massa roques!

Estem contents perquè ja veiem el base camp!al fons a la dreta podeu veure alguns colors de les tendes.

Glacera del Dhaulagiri base camp.

 

Quan vam arribar, ja eren les 3 de la tarda, el noi del " te shop", ens va preparar una sopa d'all boníssima per ajudar-nos a pasar el mal d'altura. Estàvem a 4900 metres aprox. i una mica tous! Ens vam recuperar i vam pujar a veure els grups d'expedicionistes que aquella mateixa nit volien començar a fer cim al Dhaulagiri. Vam tenir la sort de conèixer el grup d'expedicionistes Catalans i Andalusos; en Juanjo, l'Enrique i el Lolo, juntament amb el Javier que els acompanyava en aquella gran aventura, fent tasques de logística al camp base. Ens van convidar a sopar i vam acceptar de bon grat, feia dies que no menjàvem tant bé! Moltes gràcies companys pels tres dies al camp base.

Desgraciadament,arrivant a Marpha,(poble al peu de la vall arrivant del trekking) ens vam assebentar que l'expedicio catalana-andalusa, havia patit un accident  i que en Juanjo estava ferit a més de 7500m d'alçada,finalment i després de 4 dies de tasques de salvament, no van poder fer res per salvar-li la vida,tot hi que gràcies a la mobilització del seu rescat es van poder salvar 8 persones que restaven perdudes per la muntanya.

Va estar una gran pèrdua ,ja que era una gran persona i un gran alpinista,tan sols amb unes hores compartides amb ell ens en vam adonar i varem conectar molt bé.

Des d'aqui una abraçada  i tots els ánims possibles a la familia,amics i companys d'expedició d'en Juanjo.

  Ha estat un any negre al Daulhagiri i és que 2 persones més també van perdre la vida en les mateixes dates.

Cresta d'accés al camp 2 del Dhaulagiri,si us hi fixeu podeu observar 7 expedicionaris (puntets negres) avançant, tot hi que no és de molta qualitat,us pudeu imaginar la dificultat del repte que comporta el cim de la  7a  muntanya més alta del món i una de les més difícils del himalaya.

                    "Caminant per sobre els núvols",ens tornem a trobar a les alçades Junajo....(Dèdicada a la                                                                  memòria d'en Juanjo Garra)

Vistes del nostre mati al Dhaulagiri base camp

La nostre quechua en mig d'aquestes tendes... Sort que no vam arribar quan estàven a -20!

Vam estar tres dies al base camp i un d'ells vam anar a fer una excursioneta fins a la cresta de camí al "french pas" amb el Javier. Era una ruta molt poc marcada i el camí difícil de trobar. Ens va anar molt bé per fer aclimatació i per poder trobar el camí l'endemà quan marxéssim sols!

Des del Dhaulagiri base camp es veien caure seracs cada dia, en aquesta foto , l'acumulació de glaç!

Aquí veieu la cresta que et portava a veure el "french pas" No s'acabava mai!!!

Des de la cresta!

                  De cami cap al french pas,aquí ja el podiem veure, encara que amb dificulat

                    "French pas"punt més alt del trekking,aconseguit....quin vent que bufava!!!

Baixant del frensh pas i fent camí cap a hidden valley

                      Hidden Valley , paratge increible a 5100m,perdut al mig del no res.

 

                                               vaya jetoooo,jijiijijj!!!!!

Mireu què us pasa després de 12 dies de trekking i més de 3 per sobre dels 5 mil metres,fotem la nostra fila ehh!!! jijijiji ,no són tot flors i violes,també varem patir de valent entre les llargues jornades d'esforç i el mal d'alçada.
Una vegada al camping de Pame, però, i després de 3 dies de menjar sense parar, vam recuperar les nostres cares originals.

Deixem enrera el hidden valley de bon matí.

                      Fent cami cap al dampus pas ,una forta i llarga pendent...plena de neu ,ufffff!!!!

                              "Dampus pas "un dels punts més alts i difícils dels trekking.(5400m)

Descansant a mig camí!

Aquesta nit ens va costar trobar un lloc per plantar tenda, eren les 7 del vespre i fosquejava, estàvem esgotats i mireu, vam dormir com troncs!

Última etapa, arribant, a poques hores de Marpha. Aquí vam trobar traces, n'hi havia poques! Sort que aquells dies no havia nevat i les vam poder veure, la veritat és que era molt difícil trobar el camí amb tanta neu!!!

Ja hi som, hem arribat al punt on es veu Marpha a sota!!! Encara queden ben bé 6 horetes de camí però això nosaltres no ho sabem! Estem feliços de pensar en un bon plat a taula!!!

Aqui teniu unes campiones d'alta muntanya,es van portar extraodinariament compartint part del pes de l'equipatge i el seu menjar,sense queixarse van superar passos difícils i van caminar amb neu i glaç.Van arribar exhaustes, tot hi que sembla que no acusen tant el mal d'alçada.
Un 10 per la Nala i la Nuca.

Més  campiones!!jeje

                 Part final del trekking, a partir d'aqui ja començàvem a baixar cap a Marpha.

Quins canvis de paissatge!

Vam arribar a Marpha a les 12 del migdia, ens havíem quedat una nit més a la muntanya mentre baixàvem perquè se'ns havia fet fosc i amb el frontal no es veia bé el camí. Aquella nit ja no ens quedava res més per menjar, només uns tristos " noddles", així que a la matinada ens vam llevar a les 6  i cap a Marpha hi falta gent!! Ens van acollir molt bé, vam trobar el "hostel" on haviem quedat amb uns nois de l'expedició Polaca que la nit anterior ens havien adelantat. Vam menjar moltíssim per recuperar forces i ens vam fer una bona dutxa.
Durant el matí van anar arribant els companys dels Polacs, a les 4 de la tarda tenien previst marxar amb bus cap a Beni, on nosaltres també haviem d'arribar, i els vam demanar si podríem anar amb ells. El bus a tope i amb bona cara vam començar trajecte fins arribar a Beni a les 12 de la nit.
Vam aconseguir un hostal per fer nit i l'endemà a primera hora vam agafar un altre mini bus ( molt millor que l'anterior) , que ens va portar a Pokhara.
Un cop al camping vam descansar tres dies seguits i juntament amb el Llogari i la Sandra, que també eren a Pokhara, vam fer camí cap a Kathmandu, on vam recollir els nous visats per entrar a India.

El trajecte de Kathmandu a la frontera amb India tampoc va ser fàcil, ja que vam enganxar mala carretera
 ( que desconeixiem), però en dos dies vam travessar la frontera.