TAILÀNDIA
La nostra arrivada a Tailàndia va ser
triomfant. L'equip de guies de Myanmar ens van tramitar tots els
papers de Myanmar i ens van deixar al cantó de Tailàndia, però
just quan ja estàvem fent l'entrada al pais, ens diuen i ens fan
adonar que la sortida de Myanmar està mal timbrada. Quina tela!!!
Resulta que ens havien posat la sortida com si fos el mes anterior.
Vam haver de tornar a Myanmar i solucionar el tema abans no ens
tanquessin la frontera, va anar just però ho vam aconseguir!
MAE-SOT
Els Australians, sempre amb les seves
preses, van marxar de seguida i els Checs a darrera i nosaltres ens
vam quedar amb el Mauro i la Cecília, com si ens haguéssim tret un
enorme pes de sobre. I tant relaxats, vam anar a buscar un lloc al
poble veí, Mae-Sot, on poder passar la nit.
De casualitat, i després de donar mil
voltes, vam ensopegar amb un lloc tranquil, una mica apartat de la
ciutat, amb un petit llac i un aparcament prou gran per nosaltres.
Vam aparcar allà i vam veure que hi havia com un xiringuito muntat
allà mateix. El Mauro va anar a demanar si ens deixàven quedar
allà, que hi seriem dues nits, resulta que era un lloc que tenien
llogat alguns dels policies de customs que treballàven a la frontera
i on anàven cada nit després de treballar. Ens van dir que cap
problema i ens van convidar a seure amb ells a la taula, sopar i
celebrar que ja erem a Tailàndia!!!
Hi vam estar tant bé que al final ens
hi vam quedar 15 dies!!! jijiji
Si que és veritat que els primers dies
ens els vam pendre de relax total, però els següents van ser de
feina-
L'Òscar va haver de reparar una
puntera del para-xocs de darrera i una llanta que haviem trencat a
Myanmar i el Mauro va fer un viatge ràpid a Bcn per temes propis i
ens va fer el favor, coordinant-se amb la Lu, la germana de l'Òscar,
que ens va moure tots els papers per poder renovar el carnet de
passatge i tenir el nou fet perquè el Mauro el tornés a Mae-Sot al
cap d'una setmana!!! Va ser intens, a Mae-Sot va començar a ploure i
semblava que no volia parar i ens vam quedar a esperar que tornés
amb tota la nostra nova documentació pel cotxe. Així, també vam
fer companyia a la Cecília que es quedava allà.
El Mauro va tornar i nosaltres ja
teniem el temps just per sortir del pais i tornar a entrar, Com que
haviem entrat a Tailàndia per terra, només ens donàven 15 dies
sense visa , i podies entrar i sortir fins a 4 vegades.
Myanmar ja té un conveni amb Tailàndia
que per 500 baths pots sortir i estar un dia a Myanmar i tornar a
entrar a Tailàndia abans de les 5 de la tarda. I així ho hem estat
fent tot el temps que hem estat pel pais.
Aquells dies, hi havia l'Albert, el
cosi de l'Anna voltant per Tailàndia i vam anar a fer-li una visita,
estaven a Sukhothai i aquesta va ser la nostra segona parada en el
pais.Vam visitar les ruines i els jardins que fan de Sukhothai un
lloc de gran interés turistic tot passejant amb bici i vam pasar una
nit per allà.
SUKHOTHAI
Mireu quin arbre tant perfecte!
L'endemà, ja vam anar fent camí cap a
Bangkok, hi teníem unes quantes hores! L'Albert i la Mercé ens van
acompanyar! Al final, al veure que es feia de nit, vam buscar un bon
lloc per parar. Finalment,ells van decidir dormir fora.
BANGKOK
L'entrada a Bangkok no va ser tant
caòtica com ens pensàvem, és una ciutat amb molt caos i molt
trànsit però està força ben organitzada. Hi ha sky line( que és
com un metro que va per l'exterior, muntat sobre un "scalextric" molt futurista, hi ha metro, taxis
per tots arreu, autopista pel mig de la ciutat, “tuc-tuc”
tonejat....
La veritat és que amb un simple mapa i
amb una mica d'orientació, i seguint el carrer Rama IV, vam arribar
a l'estació de trens del mig de la ciutat, on aquell parell havien
d'agafar un tren i nosaltres posar-nos a buscar l'oficina de
l'empresa naviera que ens portaria la furgo cap a les amèriques.
A Bangkok ens hi vam quedar uns dies,
vam trobar l'empresa MOL on vam fer un primer contacte per explicar la
nostra història i trobar un servei que ens anés bé per travessar
la furgo de continent.
També vam trobar una empresa que fabrica vidres a mida i vam anar a fer el motlle del vidre de davant de la furgo( que ens havien trencat a la India), ja que no hi havia manera de trobar el recanvi original perquè no hi havia serveis Iveco des de que vam marxar de Turquia.
Vam localitzar un bon lloc per aparcar i estar tranquils al mig de la ciutat ( al Lumpini parc), on també feia dies que hi havia instal.lats una colla de gent, moviment en contra del corrupte govern. Cada dia feien concerts, donàven menjar.. Acampada pacífica que va durar almenys un mes.
També vam trobar una empresa que fabrica vidres a mida i vam anar a fer el motlle del vidre de davant de la furgo( que ens havien trencat a la India), ja que no hi havia manera de trobar el recanvi original perquè no hi havia serveis Iveco des de que vam marxar de Turquia.
Vam localitzar un bon lloc per aparcar i estar tranquils al mig de la ciutat ( al Lumpini parc), on també feia dies que hi havia instal.lats una colla de gent, moviment en contra del corrupte govern. Cada dia feien concerts, donàven menjar.. Acampada pacífica que va durar almenys un mes.
Després de moure'ns tant per la ciutat,
vam decidir acostar-nos una mica a la platja i vam baixar per la
costa est de Bangkok fins a trobar la platja de davant la illa de Ko
Samet( on estàven l'Albert i la Mercé), vam passar uns dies molt
tranquils al costat del mar i mentrestant, lligant fils per
l'embarc de la furgo, després de dir-nos un preu raonable i
contactar amb una shipping brooker( l'empresa o persona que
s'encarrega de moure tots els papers de customs, aduana..... del
port, sense una shipping brooker no hi havia embarc!!!)
PLATJA ( KO SAMET)
BANGKOK ( Al nord de la ciutat)
.
Altra vegada havien passat 15 dies, hi
haviem de tornar a sortir del pais, aquesta vegada, però, vam tirar
cap al cantó de Cambotja i cap a l'est fins a sortir del pais.
Abans, però, vam tornar a Bangkok a despedir-nos de l'Albert i la
Mercé, que ja tornàven cap a Moià, i els hi vam omplir les maletes
de cosetes que ja no sabiem on posar a la furgo! Jijjiji ( Sembla
que hi hagi molt espai i vas omplint, omplint... fins que ja no n'hi
ha!)
Ens vam despedir i vam anar a fer una
visita a l'oficina de quarentena d'animals, perquè ens informéssin
una mica de tots els papers que necessitàvem fer per volar amb la
Nala i la Nuca.
Amb tot això fet, i una mica més
descansats, vam anar cap a Cambotja. Els primers 50 quilòmetres del
pais son increibles, passes per petits poblets molt autèntics i
tradicionals i de cop Siem Reap, una ciutat preparada i
modificada exclusivament pel turisme, viuen tots d'això!!! Fins hi
tot la moneda per pagar no és la del pais, a tot arreu et demanen
dollars!!! Per nosaltres va ser tota una sorpresa!!!!
És un bombolla dins Cambotja per la
gent que només visita aquesta part. El primer dia que vam estar per
les ruines de Ankor Wat, hi vam estar sense pagar i totalment
d'estranquis, sense ni saber-ho, i el segon dia que voliem anar a
visitar Ankor, vam pagar l'entrada, que per cert és caríssima! 20
dollars! Els que teniu previst anar-hi prepareu les butxaques perquè
totes les entrades valen el mateix.
Val la pena fer-hi una visita, és
extraordinàri, nosaltres hi vam passar dos dies i gairebé ens va
faltar temps!
Al acabada la visita toca un xiulet i a
les 6 de la tarda tothom ha d'estar fora del recinte( que en realitat
és obert perquè hi passa una carretera pel mig) però hi ha
guàrdies que ho van vigilant.
A Cambotja hi vam dedicar gairebé una
setmana, després de Siem Reap, vam decidir que voliem donar tota la
volta al llac, i així ho vam fer. Entremig vam descobrir poblets,
vam anar a visitar una granja de cocodrils, brutal tenir-los tant
aprop i inhumà tenir-los allà tancats en criança! També vam
visitar un poble flotant, però no el típic aprop de Siem Reap, que
per anar-hi has de pagar pastarada! El vam trobar de casualitat i una
dona gran que vivia allà ens va dir si voliem anar a donar un vol
amb la barca, vam pactar donar-li 5 dollars i va cridar a la veina
perquè l'ajudés a remar! Va ser molt autèntic!!! Amb una solana
que queia!!!
Mentrestant a Cambotja, i per telèfon,
vam acabar de lligar el tema dels vols nostres i de les gosses cap a
Vancouver, resulta que si voles amb animals de companyia no pots
agafar qualsevol vol, primer has de trucar a la companyia( que ens va
costar un merder entendre'ns!) i els hi dius que busquin un vol on hi
hagi espai per dues caixes transportin de tal mides, els animals van
en un espai condicionat i han de mirar si hi ha lloc, i els dius mes
o menys el dia que vols volar. Al principi nosaltres ja haviem mirat
els vols per internet d'aquella companyia en concret i sabiem quins
dies eren més econòmics.
Escollir una companyia de vol tampoc no
va ser fàcil, primer vam mirar que tinguéssin una bona política de
transport d'animals i segon que sigués econòmic( més o menys!).
Però fins ara creiem que hem aprés molt sobre el tema, i el nostre
lema és” Tot és possible!!!”
Durant els nostres últims dies a
Cambotja, la shipping brooker va contactar amb nosaltres, resulta que
el barco marxaria abans del que ens havien dit i nosaltres teniem un
munt de coses per fer abans, o sigui que vam escursar l'estada a
Cambotja i ràpid cap a Bangkok. Ja veieu, tot el dia amb el cuet al
cul!! jijijiji
A Tailàndia un altre cop, vam tornar
al lloc on ens havien fet el motlle del vidre i on ens l'havien de
canviar, per donar presa. Són molt bons i t'ajuden amb tot però
poc a poc que tinc presa!
Ens van dir que en dos dies estaria, de
mentres ja ens vam quedar per la zona buscant el taller que ens
ajudaria a fer els suports per collar una planxa de ferro que faria
de separador entre la cabina i la vivenda de la furgo. Vam trobar el
fuster, vam disenyar els suports, vam colocar-los i vam localitzar el
ferrer que ens podria fer una planxa d'una sola peça.
Vam estar tota una setmana últimant
preparatius perquè la furgo quedés el màxim de segura per
embarcar-la, donar les claus als que l'entrarien al barco i que no
passes res ( ni robatoris ni trencaments...)
També vam soldar unes peces de ferro
per posar més panys de seguretat a la porta del costat i a la del
darrera perquè les mateixes claus que obren i donen el contacte a
davant són les que obren al costat i a darrera, o sigui que hi
haviem de posar més seguretat.
En aquestes fotos es veu el vidre nou.
Ubicant llocs on haviem d'anar sobre el mapa amb la gent local!
Per fi, vidre nou!!!! Després de 4 mesos amb el vidre trencat.
TEAM!
BARRI CHINO DE BANGKOK
El Buda!
Agafant un tuc-tuc!Primer calia pactar el preu!
AMB EL FUSTER
Tallant les peces de fusta a mida perquè facin de suports per la planxa de ferro que posarem.
TALLANT LA PLANXA DE FERRO A MIDA
PREPARANT LA FURGONETA I LES CAIXES DE LES GOSSES
detalls de la furgo per poder-la embarcar amb seguretat.
Aqui hi va un candau!
Buffff! Quina feinada!!!
Vam arribar al port de Laem Chabang dos
dies abans de que marxés el vaixell, tal com haviem quedat amb la
Nattakhan, la nostra shipping brooker. Ella ens esperava allà per
ajudar-nos a acabar de fer tots els preparatius de papers. Ens va
costar que ens posessin el segell de sortida al carnet de
passatge, deien que a Tailàndia no cal ( I en realitat és veritat,
però a cada frontera que hem entrat al país ens han demanat coses
diferents i nosaltres teniem l'entrada posada, o sigui que
necessitàvem la sortida! Finalment i després de fer-los entendre
això ens el van segellar!
Amb tot preparat li vam dir adéu a la
“buki”. I no sabiem com la trobaríem a faltar!!!!
JA SOM AL PORT!
Seguretat màxima!
El nostre vaixell és el de darrera!Fixeu-vos bé amb la foto!
Vam tenir la sort que la Nattakhan
tenia un ajudant que havia de tornar a Bangkok i portava cotxe propi
prou gran per viatjar gosses, motxilles i nosaltres, i vam aprofitar
el viatge i ens va portar de tornada a la city!!!
Ja teniem “guest house” encarregada
i aquest home ens hi va portar! Vam arribar a les 8 del vespre a
lloc, quina pena de guest house!!!! Per internet no semblava la
mateixa! Jijijiji
Bueno, només era per una nit i ens hi
vam quedar. Tampoc no teniem masses opcions, amb les gosses no ens
volien a tot arreu!!!!
GUEST HOUSE A BANGKOK
L'endemà ja teniem bitllet de tren per
baixar cap a Chumpon, ciutat des d'on s'agafa un dels ferrys que et
porten a la illa de Koh Tao. El tren sortia a les 6 de la tarda pero
nosaltres ja erem a l'estació des de les 3, vam anar fent temps fins
que faltava mitja hora per pujar al tren. ( que és l'hora que ens
havien dit que haviem d'anar a l'oficina per pagar el bitjjet dels
gossos. Arribo allà amb les gosses i el meu bitllet i em diuen que
sense morrió no poden viatjar. No m'ho podia creure!!!! Havia estat
dues vegades a l'estació per demanar les condicions per viatjar amb
gossos i per comprar els nostres bitllets i ningú havia estat capaç
d'informar-me d'aquest petit imprevist!!!!!
Vinga a còrrer, buscar un moto-taxi
que em porti a una botiga d'animals per comprar els morrions!!!
Vam volar amb la moto!!!!! Amb 20 min.
Ja tornava a ser a l'estació, em van fer els papers i vam poder
entrar. Com us podeu imaginar els morrions van durar 2 min a la cara
de les gosses, a la que vam ser a dalt cap revisor ens els va
demanar!!!!
Nosaltres teniem les lliteres de baix
per poder tenir les gosses ben aprop i que no molestéssin a ningú.
Vam conèixer una parella molt simpàtica que venien de fer un
voluntariat al nord del pais i també buscàven la tranquil.litat
d'una illa.
El viatge va ser curt, a les 4:30 de la
matinada arribàvem a lloc, a Chumpon.
AL TREN
Intentant obrir un coco per uns amics del tren.
CHUMPON
Una vegada a Chumpon haviem de buscar
la manera d'arribar a Ranong, el nostra permís de 15 dies al pais tornava a caducar i haviem de sortir altre vegada!
Penseu que tot estava super calculat
per quadrar els dies i sortir del pais, tenir temps de visitar Koh
Tao i tornar a Bangkok per agafar l'avió abans de que tornéssim a
estar d'il.legal ( amb els 15 dies de permis caducats!)
No va ser fàcil, el bus que feia el
trajecte era amb aire acondicionat, i a Tailàndia tenen com a llei
que els animals de companyia no poden viatjar en el transport públic
acondicionat.
Després de 5 hores intentant trobar la
manera de fer aquests 100 Km fins a Ranong, vam començar a “ fer
dit”. De seguida ens va parar un noi molt simpàtic que ens va
aconsellar anar fins a la carretera més principal que et porta a
Ranong, i ell mateix ens hi va portar i es va esperar fins que un
trailer es va parar. En Tailandes li va explicar que voliem arribar a
Ranong i vionga som-hi!!! Nala, Nuca i Anna juntament amb les
motxilles, ocupàvem el lloc que alguns trailers tenen a darrera dels
seients com a llit per dormir, i l'Òscar anava de copilot. Va ser un
viatge diferent, el conductor, que no recordo el nom, no parlava ni
gota d'anglès i ens comunicàvem com podiem. Sort en vam tenir!!!!!!
Vam arribar a Ranong encara en una hora desent per poder arribar al riu i creuar-lo per sortir del pais. Resulta que aquí la frontera és marítima i has d'agafar una barca, uns 40 minuts per trajecte, que et porta al cantó de Myanmar, et marquen el passaport i ja pots tornar a agafar la barca per marcar l'entrada nova a Tailàndia. Ara ja s'ha transformat en un negoci i tots t'intenten cobrar més!!!
Nosaltres vam informar-nos bé i no vam voler còrrer i ens vam acabar estalviant uns 20 euros per cap.
Aquí podeu veure algunes fotos de la
frontera marítima i fer-vos una lleugera idea de com és!!!
Un dels llocs amb policía aduanera on has d'ensenyar els passaports.
A Ranong hi vam fer nit, no ens
interessava massa visitar aquella part perquè voliem arribar a Koh
Tao ràpid però crec que és una part del pais força maca.
L'endemà, doncs, vam tornar a fer el
mateix, vam demanar a la recepcionista de l'hotel que escrivis en un
paper el nom de Chumpon en Thai i l' Anna, sota la pluja amb el
cartellet a la carretera! Aquí estic! Jijjji
Després de 3 hores, ens va parar un
altre trailer, de seguida em va dir que pugés però quan va veure
les gosses i l'Òscar, jijijiji! “ Quin PAIAT!”
Vinga, tots cap a dins! Amb el mateix
sistema,, però aquesta vegada les maletes a fora tapades i lligades
i jo i les gosses a darrera al llit ( vam possar un aïllant per no
embrutar) i l'Òscar de copilot.
No ens va acabar de portar fins a
Chumpon i vam haver de “ fer dit” altre vegada perquè ens
acostessin a Chumpon. Ens va parar una dona molt maca amb la pick-up
( Tailàndia és el pais on hem vist més pick-up del món!!!) i molt
amable ens va portar fins l'estació de tren on sabiem que podriem
comprar el bitllet de ferry que ens portava a Koh Tao. Per fiiii!!!
Arribada a l'estació a les 7 de la
tarda i a les 8 del vespre ja agafavem el ferry de nit que tarda
unes 7 hores a arribar a la illa.
FERRY
La nostra estada al ferry, tampoc no va ser d'alló més confortable. Les gosses no podien estar a l'habitació condicionada i ens vam tornar l'estona amb l'Òscar. Aquest és el lloc provisional que ens vam instal.lar!
KOH TAO
Vam arribar a Koh Tao a les 4 de la matinada però no vam baixar del ferry fins les 7. I mireu quins paissatges, estavem sols a la platja. Vam esmorzar a peu de mar i vam començar la nostre búsqueda per allotjar-nos aquells dies.
Després de 3 hores buscant, vam trobar unes cabanes molt xules en una caleta petita, una mica allunyades del centre però valia la pena fer la caminada.
Aqui una foto tirada des de dins la cabana!
El mar a 50 metres!!!
Casa nostra per 10 dies. La Nuca fent amics.
Aquest parell els teniem cada dia a davant la porta esperant la Nala i la Nuca. Les vam batejar " Boni" i
" Negreta"
Vam passar uns dies molt tranquils, ens llevavem al mati esmorzant amb aquestes vistes al mar i cap a l'aigua a fer " snorkel"!
Tot el dia amb el banyador!
A Koh Tao vam tenir la sort de trobar-nos amb el Ramon Crivillés i la Judit, que fa temps que són a la illa fent d'instructors de submarinisme i entre ells i la Berta Santaugènia i la Mireia Clusella ( que també estaven a l'illa), ens van animar a fer l' "open water", el primer curs per poder fer inmersions a 18 metres de profunditat!!!
Vam disfrutar moltíssim! Koh Tao és el lloc més barat del món per fer aquest curs i tots els que venen després fins arribar a ser instructor. També, un dels millors fons marins del món.
El Ramon va ser el nostre instructor durant 4 dies,fer el curs en una illa paradisiaca a Tailàndia amb un moianès i parlant català, va ser tot un luxe. Gràcies Ramon!
Relax i cerveseta!!!
Un dels bars que passavem cada dia per arribar a casa. A la nit es transformava. Una passada, espelmes per tot arreu i gent molt relaxada.
És hora d'esmorzar!
Dins la cabana. Era petita però no necessitàvem res més. ( Bé, si, que el llit estigués recte! jijijiji)
A la illa tothom es movia amb moto, no era car però nosaltres ens la vam estalviar forces dies. Al final en vam llogar una per un dia i ens vam poder moure bé. La illa és molt petita però està plena de pujades i baixades. Vam aprofitar per anar a veure aquest "view point".
Quines terrasses! T'hi acostumes ràpid! jijjij
Una platja una mica especial, té mar per banda i banda. Està en una petita illa.
Tarda de posta de sol increible!
La Nala ja té 9 anys però sembla un cadell! No parava de jugar.
La Nuca també però és més poruca amb l'aigua!
El nostre últim mati a Koh Tao! A profitant el màxim la nostre caleta particular, jiji
Adés Koh Tao!!! Per marxar no vam agafar el ferry de nit i vam agafar un Katamaran. Amb 2 hores ja ets a lloc! Vam haver de pagar un extra per les gosses però va valer la pena.
Arribada a la costa. Aquest katamaran ens va deixar molt lluny de Chumpon, on haviem de tornar agafar el tren, i el bus que estava inclós en el preu no ens volia portar amb les gosses. Tenien un gran problema. Sort que una noia que havia conegut al Katamaran va ajudar-nos. El seu xicot la venia a buscar amb pick up i ens van portar fins a l'estació de trens de Chumpon. ( 30 km)
Aquí la teniu. Moltes gràcies Dares !!!!!
A Chumpon vam tornar a agafar un tren cap a Bangkok i vam viatjar tota la nit.
Vam estar-hi dos dies més i vam aprofitar per retrobar-nos amb el Mauro i la Cecília que ja feia dies que estaven aparcats al Lumpini park, el mateix lloc on haviem estat nosaltres!
Passejant pel carrer més "guiri" de tot Bangkok!
Amb el Mauro i la Cecília!
Després d'aquests dos dies, ens vam despedir de Tailàndia.
Teniem el bitllet cap a Tokio el dia 12 de setembre a les 11 de la nit i aquest mateix dia teniem molta feina. Llevar-nos, fer les maletes, buscar el sistema per arribar a l'oficina de quarantena d'animals que està prop de l'aeroport, passar la prova mèdica, papeleo i anar cap a l'aeroport amb les caixes transportin de les gosses
( que ens les guardaven els de la quarantena). Tot un altre PERCAL!!!!
Ens va costar força trobar algú que ens portés a l'aeroport. Si vas sol pots agafar l'sky train o el metro però no hi volen gossos. Finalment vam aconseguir-ho. Un noi d'un bar que ja ens coneixia, ens va aconseguir un taxi amb un taxista bona gent! Aquest ens va portar a l'oficina de quarantena, es va esperar i ens va acostar a l'aeroport. Moltes gràcies també!!!
Vam muntar les caixes, i ens vam preparar per deixar la Nala i la Nuca en mans de la gent de la companyia de vol. La veritat és que pel que vam veure, les van cuidar força.
I a volar!!!!!!
TOKIO
A Toquio hi vam fer una escala de 10 hores. Després de fer una petita visita a les gosses ( que ens va costar molt però les vam poder veure un moment), vam decidir agafar un sky line i arribar al centre de Tokio. Vam tenir poc temps per passejar però aqui algunes fotos.
El nostre desig en el temple!
Aquesta per la independència de Catalunya!!!
I de Tokyo cap a Vancouver!!!
I arribada al Canada!
Quin estrès de papers, aduanes, etc. però desprès relax, platja, .. (quina illa més bònica).
ResponderEliminarSort en la següent etapa.
Una abraçada
Cristina